fauces

Discussion in 'Català (Catalan)' started by JollyJumper, Jul 24, 2012.

  1. JollyJumper Senior Member

    Barcelona
    català, castellano
    Hola, vull traduir aquesta paraula del castellà, i m'he trobat amb això:

    Gargamella
    Gorja
    Gola

    Tots aquests mots són correctes, però fauces té un altre matís que és que només es fa servir per als animals, mai per persones. Sabríeu si hi ha una paraula que comparteixi aquest significat?

    Gràcies.
     
  2. Mmart Senior Member

    Barcelona
    Spanish, Catalan - Spain
    Gola sí es fa servir per animals, és molt típic amb gossos i llops, per exemple.
     
  3. Lurrezko

    Lurrezko Senior Member

    Junto al mar
    Spanish (Spain) / Catalan
    Però fauces té un matís intimidatori que no tenen gola o gargamella, al meu entendre. No sabria pas com traslladar aquesta connotació.

    Salut
     
  4. Elxenc Senior Member

    Heu mirat l'Alcover?

    FAUCES f. pl.
    La part posterior de la cavitat bucal; cast. fauces. Detràs la lengua envers lo paladar són les fauces, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 2. L'aspra llengua | ofega-li les fauces impedides, Riber Geòrg. 85.
    Etim.: pres del llatí fauces, mat. sign.
     
  5. ACQM

    ACQM forera que modera

    Manresa (Barcelona)
    Spain - Spanish
    Sense contradir l'Alcover ni en Lurrezco, se sol dir "la gola del llop".
     
  6. JollyJumper Senior Member

    Barcelona
    català, castellano
    Es tracta d'un tema d'anatomia, en concret del cavall. No és pas en sentit figurat.
     
  7. Elxenc Senior Member

    Crec que la definició de l'Alcover és clara. Que el castellà ha pres la mateixa forma no ens ha de donar por per a pòder utilitzar fauces sense complexes. Ambdues llengües l'han presa directament del llatí. Fauces val per a tots els animals, fins i tot a per persones. Ja sabem que l'Alcover no té la "categoria" de normatiu, com tampoc el té el Maria Moliner per al castellà, i si que en refiem d'ell, quasi més que del de la Rae perquè aquest darrer no arreplega totes les paraules.

    Gata crec que pots usar fauces sense miraments normativistes. En anglés també es diu fauces:
    http://en.wikipedia.org/wiki/Fauces_(anatomy)
     
  8. Cento Senior Member

    València
    Catalan & Spanish
    Hola!

    Jo trobe que la definició que fa la RAE de “fauces” no es refereix només als animals. Diu “mamíferos”. Quan defineix altres òrgans, de vegades fa l'aclariment i esmenta els humans:

    “útero: 1. m. Matriz de la mujer y de las hembras de los mamíferos.”

    Però altres vegades no la fa:

    “hígado: 1. m. Anat. Víscera voluminosa, propia de los animales vertebrados, que en los mamíferos...”
    “bazo: 2. m. Anat. Víscera propia de los vertebrados, de color ...”.

    I això, òbviament, no vol dir que les persones no tinguem fetge i melsa.

    Les definicions de la RAE de “fauces” i i del DIEC de “gola” són coincidents:
    “fauces: 1. f. pl. Parte posterior de la boca de los mamíferos, que se extiende desde el velo del paladar hasta el principio del esófago.”
    “gola: 1 2 f. [ZOA] [MD] Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l’esòfag.
    [ZOA= Zoologia en general], [MD= Medicina].

    Si en la literatura especialitzada en castellà es fa distinció o existeix eixe matís “fauces-animal garganta-persona” ho desconec. Però trobe que en català no es fa i que és “gola” en tots els casos. “Gargamella” i “gorja” en són sinònims però tant el DIEC com el diccionari de l'Enciclopèdia remeten a “gola”. A més, cap dels dos recull “fauces”. Per tant, jo hi empraria “gola”.

    Salut!
     
  9. JollyJumper Senior Member

    Barcelona
    català, castellano
    Si hi ha una cosa que m'encanta de l'anglès és la flexibilitat a l'hora d'afegir paraules noves. El català en canvi no la té, i per tant no trobo correcte fer-ho servir.

    @Cento, m'agrada la teva explicació, faré servir "gola".
     
  10. Elxenc Senior Member

    Ja que useu el castellà com a referència us faig saber que aquesta llengua també té el mot gola:

    gola.
    (Del lat. gula, garganta).
    1. f. Garganta de una persona y región situada junto al velo del paladar.
    2. f. Pieza de la armadura antigua que defendía la garganta.
    3. f. Insignia de los oficiales militares, que consiste en una media luna convexa de metal, pendiente del cuello.
    4. f. Adorno del cuello hecho de lienzo plegado y alechugado, o de tul y encajes.
    5. f. Arq. Moldura cuyo perfil tiene la forma de una s, esto es, una concavidad en la parte superior, y una convexidad en la inferior.
    6. f. Geogr. Canal por donde entran los buques en ciertos puertos o rías.
    7. f. Mil. Entrada desde la plaza al baluarte, o distancia de los ángulos de los flancos.
    8. f. Mil. Línea recta, imaginaria cuando no tiene parapeto, que une los extremos de dos flancos en una obra defensiva.
    ~ inversa, o~ reversa.
    1. f. Arq. gola que tiene la convexidad en la parte superior y la concavidad en la inferior.

    Real Academia Española © Todos los derechos reservados



    Fauces seria/és un cultisme o llatinisme, com voldreu dir-ne. Jo no tindré cap impediment en utilitzar fauces quan crega convenient i el context ho puga requerir. Fauces s'usa moltes voltes amb sentit figurat, encara que no sempre a totes les llengües que puc entendre

    Sobre el normativisme de molts diccionaris (basat sobre el barceloní, generalment), com a valencià us en podria contar deu mil... (com diu la Marina Rossell a una de les seues cançons)...de mots usats a diari per nosaltres des dels temps clàssics i que no venen arreplegats pels diccionaris normatius fets des de Barcelona, què li anem a fer ? Som perifèrics i damunt de l'occidental. Jo seguiré mirant primer l'Alcover , no dec de examinar-me de res, per aprovar qualque assignatura, ni ningú no m'ha de qualificar amb cap nota si escric o parle normativament. El Diec fa curt de valencianismes.

    Mireu què fa també l'italià, sense cap complexe, respecte a Fauces. Si n'és llatí, perquè no podem usar-la nosaltres, perquè l'hem sentida primer en castellà i no l'han arreplegada encara els savis?:
    fauci

    [fàu-ci] s.f. pl.


    • 1 Parte della gola situata alla base della lingua; più com. bocca soprattutto degli animali || fig. cadere nelle f. di qlcu., finire in suo potere
    • 2 fig. Apertura che immette in un luogo buio: le f. della montagna
    • • sec. XIV

      Ací una altra del francés:

    Diccionario Espasa Grand: español-francés français-espagnol © 2000 Espasa-Calpe:
    fauces

    fpl Anat gosier m

    'fauces' también aparece en estas entradas Français:
    arrière-bouche
     
    Last edited: Jul 30, 2012
  11. Cento Senior Member

    València
    Catalan & Spanish
    Hola Elxenc!

    Jo hi vaig emprar el castellà com a referència perquè la Gata va dir “vull traduir aquesta paraula del castellà”. Després hi va afegir “Es tracta d'un tema d'anatomia, en concret del cavall. No és pas en sentit figurat.” Com, a més amés, no utilitze ni sent usar mai el mot “fauces”, sinó “gola”, que al DIEC apareix com la millor opció, jo no hi veig cap motiu per a usar “fauces” i li'n vaig suggerir l'ús, de "gola", a la Gata. Però bé, només és la meua opinió.

    Encara que no ve molt al cas i que pot ser per desconeixement meu, si fóra en sentit figurat a mi també em sonen molt més naturals diferents expressions, que usaria segons el context, i totes sense el mot “fauces”.

    D'altra part, tot i que la paraula que ens ocupa no hi té res a veure, estic d'acord amb tu que el DIEC fa curt de valencianismes. Si n'he d'utilitzar cap que no hi és però que en conec bé l'ús, sempre recórrec a l'Alcover i si el dóna per bo, l'empre. Trobe que és una bona manera de contribuir a no perdre'ls i quasi una obligació, com a valencians, aportar eixa riquesa. Potser si estem segurs que és genuí i en fem un ús habitual, finalment també apareixerà al DIEC.


    Salutacions.
     
  12. Elxenc Senior Member

    Potser estiguí una miqueta agressiu, disculpeu.

    No entenc perquè no podem usar fauces amb normalitat, ja sé que ningú no ens ho impedeix... Perquè (encara) no l'ha arreplegada el Diec, potser?
    N'és paraula provinent directament del llatí? I que altres llengües veïnes utilitzen (francés, castellà, italià)? Tampoc en castellà s'usa amb molta freqüència. Puix, sense complexes, a usar-la com a terme culte (sabeu perquè en català es diu culte i no cult -que és la forma que als valencians se'ns escapa molt a sovint- i que seria el mot correcte per evolució del llatí?)

    Jo entenc que gola (esòfag) es la continuació de les fauces cap a l'estòmac. Generalment s'anomena-erròniament- fauces al conjunt de tota la cavitat bucal dels animals carnívors (reportatges de la 2. :D), no només al que anatòmicament son les fauces reals: Úvula (campaneta), pilars anteriors i posteriors e inici de la laringe.

    http://apunts.galeon.com/histologia/digestiu.htm (cerqueu fauces; control+f)

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Faringe

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Esòfag

    Ja sabem que molts catalans a la gola anatòmica li diuen "coll": tinc mal de coll; que un valencià entendria com que aqueixa persona tindria torticoli.
     
  13. Mmart Senior Member

    Barcelona
    Spanish, Catalan - Spain
    Estic d'acord amb tu, Elxenc. I m'estranya que després d'haver trobat la paraula perfecta (al començament de la conversa es demanava una paraula que fos únicament per animals, que no es pogués traslladar a les persones), al final es triï una més comú, és una pèrdua per al llenguatge. Ah! jo sempre dic que tinc mal de gola, això quan no tinc una contractura...
     
  14. germanbz Senior Member

    Benicàssim - Castelló - Spain
    Spanish-Spain/Catalan (Val)
    Malauradament el castellà (el fugir del..) s'ha utilitzat com a "referent" a l'hora de fer inclús les regles ortogràfiques.
    L'historia de l'ortografia de la llengua durant el segle XX ha pasat de netejar i recuperar a fugir (del castellà) i diferenciar (de).
     

Share This Page