Passat simple o passat amb va-?

Discussion in 'Català (Catalan)' started by Twist-ful, Dec 27, 2008.

  1. Twist-ful Senior Member

    English
    Hola Bon dia;

    Estic llegint un llibre escrit per una escriptora mallorquina que fa servir el dialecte balear. El que m'ha sorpres és que utiliza tant el passat amb va- (vaig anar, vas anar etc) com el passat simple, inclús en els dialegs. Entenc que és molt normal trobar aquestes dues formes del verb en el catala esrit, pero no sabia que s'ultilizés gaire en la llengua parlada.
    Vaig viure un any a Mallorca i no em record haver-lo sentit gaire. Algú em pot dir si és frequent usar aquesta forma del passat avui dia? I algú sap qualque cosa de allo que passa a Mallorca, si alla la situacio és diferent?

    Gracies
     
  2. ampurdan

    ampurdan Modstachioed modnster

    jiā tàiluó ní yà
    Català & español (Spain)
    Hola Twist-ful:

    Només et puc dir que el pretèrit perfet simple no es fa servir gens ni mica a Girona i Barcelona (en la llengua parlada, és clar) i que, en canvi, es fa servir bastant a algunes regions valencianes, tot i que no sé ben bé quines. A les Illes, no ho sé.
     
  3. MarieSuzanne Senior Member

    Cataluña, España
    Castellano - Argentina
    Segons el que he estudiat de dialectes, a Eivissa i Formentera és habitual l'ús del perfet simple, però no a Mallorca i Menorca.
     
  4. The_Joker New Member

    Menorca (Baleares)
    Catalan & Spanish (Spain)
    Jo sóc de Menorca i aquí s'utilitza sobretot el passat amb va-.

    Com a mínim aquí és molt més freqüent emprat el pretèrit amb va (perfet perifràstic)que no el pretèrit perfet simple.

    Tu vas anar a jugar.

    No es diu mai (parlant almenys): Tu anares a jugar.

    A Mallorca depenent de la regió s'empra més o menys, tot i crec que no és molt habitual (tinc 2 professors mallorquins, i un d'ells utilitza bastant el pretèrit p.simple, i l'altre no.)

    Esper haver-te resolt aquest dubte.
     
  5. Angelo di fuoco Senior Member

    Germany
    Russian & German (GER) bilingual
    Doncs jo tinc el mateix dubte, estic llegint la segona vegada seguida "El mar" de l'escriptor mallorquí Blai Bonet (de Santanyí), novel·la escrita fa més de cinquanta anys i ubicada a Mallorca. L'autor fa servir alternadament el pretèrit perfet simple i el pretèrit perfet perifràstic en la narració (hi ha quatre narradors diferents que narren en primera persona) i en els diàlegs. L'única persona en què no fa servir el pretèrit perfet simple és la primera singular.
    La meva professora de català em va donar a llegir el llibre "Els parlars catalans" del filòleg Joan Veny, on es donen les característiques de tots els dialectes, amb l'ús dels temps verbals inclos, pero quan vaig llegir-lo el meu català no era prou bo per comprendre-ho tot (contenia massa informacions) i ara no puc tornar a mirar-ho.
     
  6. germanbz Senior Member

    Benicàssim - Castelló - Spain
    Spanish-Spain/Catalan (Val)
    El passat simple es caracteristic del valencià de la zona de l'horta de València. Geogràficamente al nord arrivaria fins a Sagunt aproximadament i pel sud fins a la Ribera.
    Per ací, formes verbals que sonen , literàries o fins i tot arcaiques als parlants d'altres regions, son les més habituals a la llengua oral, com: aní,torní, fiu (vaig fer), fon (pel correcte gramaticalment fou).
    Si a éstes formes en alguns casos els afegim la tendència incoativitzadora del valencià, trobem formes prou peculiars:
    Jo "dorguí"
    Ell "muirgué"
    No significa que per esta zona no s'utilitze el perifràstic, de fet pense que cada volta li guanya més terreny al passat simple (cosa que pense es una pena i una pèrdua de riquesa llingüística) però certs verbs encara es molt més comú sentir-los en la seua forma simple.
     
  7. Angelo di fuoco Senior Member

    Germany
    Russian & German (GER) bilingual
    "Fon" es troba als textos antics d'escriptors com Ausias March, Joanot Martorell etc.
     
  8. germanbz Senior Member

    Benicàssim - Castelló - Spain
    Spanish-Spain/Catalan (Val)
    Bé, ahi ja entrariem en el esbaròs (i molt sovint mal entès i pitjor explicat) món de la paradoxa lingüística, quan una paraula o una forma gramatical que no ha sofert canvis des del segle XV per eixemple, es considera "incorrecta",no nomès passa en català, per supost, però ací en son temes que quan es volen tocar sona un tró i es veu un llamp cegador. :)
     

Share This Page