Raó i extensió de certs castellanismes.

Discussion in 'Català (Catalan)' started by germanbz, Jan 17, 2013.

  1. germanbz Senior Member

    Benicàssim - Castelló - Spain
    Spanish-Spain/Catalan (Val)
    Este es un tema que sempre m'ha cridat l'atenció. No parle d'eixe nombrós nombre de castellanismes fàcilment explicables per contacte, molt asovint de noms i amb una explicació "mercantil". Sovint local, comarcals, etc. Parle d'un grup d'ells per a mi més estrany. Uns exemples:

    Entonces. Encara que a les darreries del XIX hi havia no poc llocs de les comarques valencianes que encara utilitzaven variants del llavors (allavorns, allavons...) caigué en desús llevat del nord de Castelló. Em crida l'atenció la substitució tan gran d'un adverb tan comú dins d'una llengua, des d'Elx fins Castelló al llarg de tot el territori.

    Altres paraules fins i tot en son si cap més estranyes d'entendre (en quant a la seua substitució). Hasta per Fins. El fet que una paraula de més síl.labes substituïsca a una de menys, ja no es molt habitual (per la tendència a l'estalvi d'esforç) però que també l'extensió siga tan gran, ja no sols a les comarques valencianes sinó d'ús molt, molt comú a Catalunya (no sé si a les Illes) també es cridaner.

    Un altra molt cridanera per mi es la paraula "puesto" que pel seu diftong evidentment es un préstec, però amb un significat en l'ús que té en el català col.loquial prou diferent que en el seu original castellà. Amés es un prèstec també estranyament estès a tot l'ample dels territoris de parla catalana.

    D'altra banda també em son evolutivament complicades de comprendre la castellanització i també la seua extensió en paraules tan intemporals i habituals com fusta (per ma(d)era). I que cohabiten en els parlants la professió "fuster" amb la paraula "maera". El fuster treballa la maera, que es sentiria per ací.
     
  2. Elessar

    Elessar Senior Member

    Valencian Country
    Catalan (Valencian), Spanish (Spain)
    Els motius dels canvis lingüístics a sovint són difícils d'explicar.

    Si busques més informació sobre la vitalitat de llavors, et recomane este article breu d'Eugeni Sempere Reig. Jo et comente que recorde un programa de Canal 9 de fa uns tres anys en què entrevistaven uns adolescents valencians, no sé si del Maestrat o dels Ports, que usaven de manera molt natural l'adverbi amb la forma llavons. Llevat d'això, tots els valencians que conec diuen entonces o aleshores, esta última perquè l'han apresa en l'escola. És curiós i fins a cert punt inexplicable que la forma encara viva llavors s'haja deixat de banda en favor de aleshores (que fins on sé no està viva en el valencià popular) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació valencians. Dic això sense ànim de menysprear cap opció, les dos ben bones.

    Potser les altres paraules mereixen un fil per a cada una.
     
    Last edited: Mar 1, 2013
  3. Penyafort

    Penyafort Junior Member

    Catalan (Catalonia), Spanish (Spain)
    Alguns mots, no gaires, considerats tradicionalment castellanismes, podrien ser més aviat aragonesismes, pel contacte entre l'aragonès i el català occidental durant un temps. Això podria explicar, per exemple, la paraula puesto, que en aragonès vol dir precisament "lloc". De tota manera, el nombre d'aragonesismes en català és molt minso, i gairebé sempre són localismes que no apareixen al DIEC. Un mot que sí hi figura i sembla clarament d'origen aragonès és gaiata, el bastó dels pastors.
     
  4. germanbz Senior Member

    Benicàssim - Castelló - Spain
    Spanish-Spain/Catalan (Val)
    No ho havia pensat, molt interessant. Es una qüestió de la que mai he llegit i que segur tingué que deixar la seua emprenta en el català i especialment en el català del pais valencià.
     

Share This Page