Ser o ésser?

Discussion in 'Català (Catalan)' started by Rafalet, Apr 29, 2013.

  1. Rafalet New Member

    Viladecans
    Catalan
    Hola, bona tarda.

    L'altre dia vaig trobar uns escrits que va deixar el meu avi, i que estic pensant en editar en un llibre, si tot va bé.

    El problema és que m'he trobat amb un català força rovellat, propi d'una persona a qui no se li ha ensenyat degudament la llengua, i com és natural tractant-se d'algú educat en ple franquisme.

    Però el meu dubte té a veure amb l'ús de la paraula "ésser", de la qual no n'estic gens segur. Pel que puc comprovar, el meu avi solia utilitzar-la en pràcticament tots els casos on ara s'empra la paraula "ser", com per exemple:
    Penso que ha d'ésser trist i esfereïdor caure en el pou de l'oblit.

    No els va ésser posible.

    He cercat a webs universitàries, on s'indica que fer servir "ésser" més sovint que "ser" en casos com els que he exposat seria quelcom marcadament literari. Però m'ha quedat el dubte de si és realment vàlid en la actualitat o no, i em pregunto si algú em podria donar un cop de mà.

    Moltes gràcies de forma anticipada. :)
     
  2. ACQM

    ACQM forera que modera

    Manresa (Barcelona)
    Spain - Spanish
    El que resulta o no literari depèn de l'època i el lloc. Si el teu avi escribia aquest "ésser" amb naturalitat, jo no el modificaria, no crec que sigui una d'aquelles coses que farien considerar que l'autor te un "català força rovellat, propi d'una persona a qui no se li ha ensenyat degudament la llengua, i com és natural tractant-se d'algú educat en ple franquisme". Això no el delataria ;)
     
    Last edited: Apr 29, 2013
  3. germanbz Senior Member

    Benicàssim - Castelló - Spain
    Spanish-Spain/Catalan (Val)
    Per a mí utilitzar ésser a un nivel de llengua no literària em sonaria menys natural que ser, correcte, però em cridaria l'atenció com em criden l'atenció paraules de poc ús o marcadament literàries quan s'introduïxen dins d'un nivell oral o no formal.

    Personalment jo estic més a favor de respectar la forma pròpia dels escrits antics sempre que siguen intel.ligibles, es a dir no veig necessari "normalitzar" un escrit de 1880 o 1920 ja que respectar l'original servix per a mantindre la naturalesa pròpia de l'escrit, els matissos la personalitat i el contexte cultural i formal de l'escritor. Per supost es una opinió personal, que en tal cas, respectaria tant com ésser com la resta de l'escrit.
     
  4. Rafalet New Member

    Viladecans
    Catalan
    Crec que m'he expressat malament :eek:. No volia dir que, empleant "ésser", es podria considerar que l'autor té un català rovellat, etc., sinó que en els textes que he trobat hi han altres senyals que així ho indiquen (i que el meu propi avi reconeix en una nota prèvia). I com que m'estic trobant amb moltes faltes ortogràfiques, m'havia quedat amb aquest dubte sobre l'ús d'"ésser".

    I sí, estic respectant gairebé el 95% del que em trobo :) és clar que en casos com "avans", escrit "habans", no hi tinc més remei xD.
     
  5. ACQM

    ACQM forera que modera

    Manresa (Barcelona)
    Spain - Spanish
    Sí que t'has expresat bé, potser sóc jo qui no ho ha fet. Vull dir que si hi ha coses que no estan ben escrites o sonen rares, com dius, "ésser" no és una d'elles.
     
  6. merquiades

    merquiades Senior Member

    France
    USA Northeast
    Crec que no canviaria res. És la personalitat del teu avi i suposo que s'ha de mostrar l'época i el lloc on va viure.

    Per al diccionari.cat ésser és l'infinitiu e ser es considera l'infinitiu alternatiu.

    Abans és amb "b", no?

    Salut
     
  7. Rafalet New Member

    Viladecans
    Catalan
    I tant que sí. Maleït teclat! ;) *fuig corrent*
     

Share This Page