Adondarse

[Mister Draken]

Hola, a todos

Querría saber en primer lugar si en catalán existe el verbo reflexivo (o pronominal) "adondarse" con el sentido de "ubicarse, colocarse".

He encontrado un frase, como piden las reglas de los foros en general, del libro La pronúncia llatina entre catalans, de Antoni M. Alcover, aunque creo que en ese contexto tiene otro significado.
Muchas gracias

 

[Agró]

Hola.
Hi és, al DCVB (adondar):
ADONDAR v.
|| 1. tr. Domar, fer perdre la salvatgia o el mal geni a un animal o a una persona rebel; vèncer, subjectar; cast. domeñar. «Adondar un bou» (St. Hilari SC, Serrallonga). Les aus e les besties qui son salvatges e esquives, adomda hom e fa hom maneres, Llull Cont. 280, 7. En tal manera adondar lo teu cors, que no't gite en lo fanch, Quar. 1413, p. 92. Evitar de dir... adondar per domar, Fenollar Regles 124.
|| 2. refl. Acomodar-se, avesar-se a una cosa que abans era molestosa o difícil. «Adondar-se al treball», «—a viure lluny de casa seva» (Mall., Men., Empordà, Vimbodí). La pobreta se va haver d'adondar a n'allò, Alcover Rond. i, 157. a) per extensió, Acomodar-se en un lloc estret, adaptar-s'hi amb esforç. Una vella, casi seca... s'adondà dins l'encletxa formada entre un marxando gros y una dona polenta, Galmés Flor 110.
Fon.: əðundá (Barc., Empordà, Serrallonga, Vimbodí, Men.); əðondá (Mall.).
Conjug.: regular segons el model de cantar.
Etim.: pres del llatí addŏmĭtare, ‘domesticar’.

 

[Penyafort]

També es troba al DIEC i al GDLC.

No té pas el sentit d'«ubicar-se» ni «situar-se», sinó el d'«acomodar-se», «avesar-se»,«adaptar-se», com bé diu el DCVB.

 

[Mister Draken]

Gracias a ambos por las respuestas y los enlaces.