Arcaismes

[Penyafort]

El llibre d'estil de la Universitat de Barcelona considera tots aquests mots com arcaismes i no els considera preferibles davant d'altres equivalents més emprats actualment en la parla oral.

Considereu realment arcaismes tots els mots que hi apareixen, inclosos alguns com hom o quelcom? Si així fos, quins no tindríeu problema en utilitzar, ni que fos per escrit? Quins creieu que gairebé ningú no comprendria avui dia?

 

[Circunflejo]

A més a més d'hom i quelcom, conec ço i mes. Crec que mes no es arcaisme mes un mot literari.

 

[Dymn]

Tothora no em sembla arcaic en absolut, adés forma part de la parla viva d'alguns dialectes. Quelcom no es feia servir a la major part del domini lingüístic però des que s'ha recuperat ja no el consideraria un "arcaisme", es pot utilitzar en un context semiformal o formal. D'antuvi, de bell antuvi i antany també em semblen normals.

La resta potser sí que tenen un cert toc arcaic o altisonant però jo la majoria no les desaconsellaria en textos formals, em sembla una bona manera d'empobrir la llengua aquesta llista

 

[Penyafort]

A més a més d'hom i quelcom, conec ço i mes. Crec que mes no es arcaisme mes un mot literari.

Mercès, Circunflejo.

És curiós el que dius, però. Per mi, mes en català sí sona arcaic, a diferència del mas castellà, que sí em sona d'ús literari o fins i tot de parla molt formal.

Tothora no em sembla arcaic en absolut, adés forma part de la parla viva d'alguns dialectes. Quelcom no es feia servir a la major part del domini lingüístic però des que s'ha recuperat ja no el consideraria un "arcaisme", es pot utilitzar en un context semiformal o formal. D'antuvi, de bell antuvi i antany també em semblen normals.

La resta potser sí que tenen un cert toc arcaic o altisonant però jo la majoria no les desaconsellaria en textos formals, em sembla una bona manera d'empobrir la llengua aquesta llista

Mercès de la resposta, Dymn.

Hi estic d'acord, a mi també m'ho sembla i em va sobtar força veure-ho així en un llibre d'estil d'universitat. No ho he vist fer en altres llengües als seus llibres d'estil.

 

[Dymn]

Em sembla que els arcaismes de veritat (per exemple tostemps) la gent els evitarà perquè ja veu que no són adequats. I els altres si es fan servir en algun cas on potser no s'adiuen del tot no és cap problema, i el propi ús ja els llevarà l'etiqueta d'arcaics. A mi no m'importaria tornar a llegir àdhuc i ultra en català formal, ben al contrari.

 

[Elxenc]

No sé a vosaltres, però a mi em recorda massa, açò de definir com a "arcaiques" certes paraules, com deia em recorda massa al llistat de "paraules prohibides" que corregué un temps per la tv valenciana Canal 9. Censura, se'n diu. no?. Trist, molt trist comprovar que una autoritat acadèmica, qui deuria d'usar la llengua més culta possible per fer escola, es deixa vèncer pel "català light". El camí aquest, el de dir que tal paraula és "vella", s'enceta però no mai sabem per on acabarà, i si en tindrà aturador.
Com a usuari habitual del passat simple: aní, anares...; cantí, cantares...; vinguí, vingueres...; etc. he hagut de sentir que eixe temps s'ha eliminat, i si no ho havien fet (quins?) es "deuria d'eliminar" fins i tot de la literatura, perquè "molesta" i molta gent ja no l'entén (?). Citaren el cas d'un escriptor del Principat que en la re-edició d'un llibre seu havia canviat tots els passats simples pels passats perifràstics. Encara recorde quan s'intentava re-introduir "àdhuc" i era prou present en algunes les novel·les o assaigs dels anys 60-70-80 i...

 

[germanbz]

Arran del missatge de Elxenc, he de dir que m'ha resultat molt familiar. També es natural per a mi l'utilizar el passat simple ja que soc de València. I tant el passat simple, com paraules molt vives així com expressions, hagué de sentir-me pel meu professor de mitjà, que n'éren "poc recomanables de cara a l'exàmen".
Passat simple, paraules vives que no han canviat en centenars d'anys per ací com "homens, jovens, adès" (molt assovint marcades com "arcaismes")... fins i tot expressions que encara son viven el llocs com L'alguer "al manco", totes eren preferibles de ser substituides per formes més "estàndar".
Certament, em costa comprendre com una paraula que en un àrea important no ha canviada des del segle XIII fins l'actualitat, estiga considerada com "arcaisme".

 

[merquiades]

Quan he anat a llègir la pàgina dels mots arcaics pensava veure una llista de paraules que vàren fer servir en poemes del segle XIX, però no. Conec moltes d'aquestes paraules i podría utilizar-ne algunes.
Car, antany, ço, hom, llur, puix que, quelcom, o sia, mes... són arcaics i hem d'evitar-los? N'estic sorprès.
En general, no m'agraden gaire les llistes de mots prohibits. Hauriem de poder fer servir les paraules que voulem.

 

[Circunflejo]

antany

No he sentit mai antany en català, però jo mateix faig servir antaño en castellà i és per això que antany em sembla un mot conegut.

 

[Elxenc]

No he sentit mai antany en català, però jo mateix faig servir antaño en castellà i és per això que antany em sembla un mot conegut.

Bon vespre!

La paraula enguany és l'habitual al País Valencià per a referir-nos a l'any que corre en el moment que estem parlant. Antany ja no és tan comuna, però jo si que l'he sentida, poques voltes, tot s'ha de dir.

No he sentit mai antany en català, però jo mateix faig servir antaño en castellà i és per això que antany em sembla un mot conegut.

Per contra "hogaño" (enguany) en castellà pràcticament ha desaparegut. Seria un cas "invers" de desaparicions.

 

[Penyafort]

No sé a vosaltres, però a mi em recorda massa, açò de definir com a "arcaiques" certes paraules, com deia em recorda massa al llistat de "paraules prohibides" que corregué un temps per la tv valenciana Canal 9. Censura, se'n diu. no?. Trist, molt trist comprovar que una autoritat acadèmica, qui deuria d'usar la llengua més culta possible per fer escola, es deixa vèncer pel "català light". El camí aquest, el de dir que tal paraula és "vella", s'enceta però no mai sabem per on acabarà, i si en tindrà aturador.
Com a usuari habitual del passat simple: aní, anares...; cantí, cantares...; vinguí, vingueres...; etc. he hagut de sentir que eixe temps s'ha eliminat, i si no ho havien fet (quins?) es "deuria d'eliminar" fins i tot de la literatura, perquè "molesta" i molta gent ja no l'entén (?). Citaren el cas d'un escriptor del Principat que en la re-edició d'un llibre seu havia canviat tots els passats simples pels passats perifràstics. Encara recorde quan s'intentava re-introduir "àdhuc" i era prou present en algunes les novel·les o assaigs dels anys 60-70-80 i...

Totalment d'acord. Certes adaptacions poden ser acceptables en alguns contextos però en literatura d'autors contemporanis voler canviar això no hauria ni de considerar-se.

Arran del missatge de Elxenc, he de dir que m'ha resultat molt familiar. També es natural per a mi l'utilizar el passat simple ja que soc de València. I tant el passat simple, com paraules molt vives així com expressions, hagué de sentir-me pel meu professor de mitjà, que n'éren "poc recomanables de cara a l'exàmen".
Passat simple, paraules vives que no han canviat en centenars d'anys per ací com "homens, jovens, adès" (molt assovint marcades com "arcaismes")... fins i tot expressions que encara son viven el llocs com L'alguer "al manco", totes eren preferibles de ser substituides per formes més "estàndar".
Certament, em costa comprendre com una paraula que en un àrea important no ha canviada des del segle XIII fins l'actualitat, estiga considerada com "arcaisme".

Exactament. Que un suposat "arcaisme" sigui paraula amb plena vigència en qualsevol àrea de la llengua ja justificaria prou que no l'anomenessin així.

Aprofito per dir que justament de les coses que més m'agraden del valencià és aquesta permanència arrelada d'ací i d'açò.

Quan he anat a llègir la pàgina dels mots arcaics pensava veure una llista de paraules que vàren fer servir en poemes del segle XIX, però no. Conec moltes d'aquestes paraules i podría utilizar-ne algunes.
Car, antany, ço, hom, llur, puix que, quelcom, o sia, mes... són arcaics i hem d'evitar-los? N'estic sorprès.
En general, no m'agraden gaire les llistes de mots prohibits. Hauriem de poder fer servir les paraules que voulem.

Per algú de parla francesa, que car, ço, hom, llur o puix que siguin "arcaics" deu semblar més inexplicable encara.

Sí, jo també per mots "arcaics" consideraria, en tot cas, jatsia, quer, toldre, jaquir...

Bon vespre!

La paraula enguany és l'habitual al País Valencià per a referir-nos a l'any que corre en el moment que estem parlant. Antany ja no és tan comuna, però jo si que l'he sentida, poques voltes, tot s'ha de dir.

Per contra "hogaño" (enguany) en castellà pràcticament ha desaparegut. Seria un cas "invers" de desaparicions.

Al Principat també fem servir "enguany" habitualment. Bé, jo com a mínim, potser els altres un dia em diran que és un arcaisme.

 

[Circunflejo]

Per contra "hogaño" (enguany) en castellà pràcticament ha desaparegut. Seria un cas "invers" de desaparicions.

Doncs sí, però ja veurem com resisteix antaño el pas del temp.

 

[LoQuelcomiste]

Per tal que un terme sigui un veritable arcaisme, caldria que no s'emprés en cap zona del domini lingüístic (vegi's «no només Barcelona») ni dins de la llengua que forma part de cap registre, tal i com s'empra vigentment. Ja la primera condició en descarta moltes (que s'empren en algunes zones de majera habitual). Però, encara més, ja té collons que hagi de ser el català (una llengua amb una llarga història d'usos elevats, des de la Cancelleria als textos acadèmics i literaris moderns) l'única llengua sense un registre culte! Perquè evidentment el registre culte afavoreix l'ús d'alguns termes que el mateix parlant no faria servir en un altre registre, ja que no es limita a ser una selecció del llenguatge popular del moment, sinó que també recull termes amb un usatge previ recollit en els texts "rebuts" del passat.

No es tracta d'escriure avui com escriuria Desclot, i formes com "jatsesia", "dix" o "veer" són arcaismes que no han traspuat . Però "llur", "puix que", etcètera, no en són. No caçaràs pels carrers de París cap francòfon dient "maint" per "beaucoup de", ni trobaràs a Ciutat de Mèxic gaire gent que digui "sendos" per "sus", però en les universitats d'una i altra ciutat no es condemna aquest llenguatge. No entenc aquesta fixació amb negar la patent de cors a tot vocabulari que pugui obligar un estudiant de tercer d'ESO a obrir un diccionari.

En definitiva: "tostemps" potser sí que és un arcaïsme.