carta / lletra

[Maurits van den Bosch]

Bon dia a totes i a tots,

D'acord amb els diccionaris, els damunt esmentats vocables són sinònims. També conec dos més, epístola i missiva, que de segur són mots massa literaris, fins i tot no els vaig sentir en el llenguatge quotidià. Voldria saber si els catalanoparlants (ja siguen de Catalunya, de la Comunitat Valenciana, de les Balears o d'altra provinença) els fan servir més de la paraula carta o de la paraula lletra, o si d'ambdues i en quins casos.

Per exemple, estic escrivint un poema on m'adrece a un meu amor de joventut i li parle dels sentiments que avui encara em poden moure quan pense en el nostre passat. Hi posaré la paraula "Lletra" com a títol. ¿Si ho fes, seria adequat? ¿No evocaria d'aquesta manera potser una lletra de l'alfabet en lloc de què tinc la intenció de dir?

M'agradaria moltíssim saber l'opinió de vosaltres i us agraïsc per endavant l'atenció que heu-m oferit.

 

[Dymn]

Pràcticament tothom fa servir "carta". "Lletra" en aquest significat només ho he vist emprat per part de grups de puristes lingüístics. No dic que estigui malament, però no és habitual, potser molts catalans ni sabrien que es pot utilitzar amb aquest significat. En aquest context, segurament s'entendria, però possiblement més per coneixença de l'ús que en fa de l'anglès o del francès, que no pas del propi català.

 

[Xiscomx]

Particularment trob més poètica i amatent l'ús de lletra molt per damunt de carta, plena de llunyania i fredor.
Ben cert és que avui en dia s'empra bastant més carta que lletra. Tampoc fa tant que, partint l'enamorat de viatge, la seva al·lota li recomanava després d'una forta i llarga abraçada: escriu-me una lletra cada dia.

El DCVB empra més denominacions de lletra que carta no té:

LLETRA f.: cast. letra.
|| 5. Carta; escrit que es dirigeix a una persona absent per comunicar-li alguna cosa. Aduxeren letres del fals archebisbe, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 25). Escrich al apostoli e als reys dels christians una letra, Llull Felix, pt. i, c. 12. Vostra letra feta en Avinyó havem rebuda, doc. a. 1380 (Roca Medic. 55). Un cloedor de letres guarnit de argent, doc. a. 1518 (Miret Templers 577). Una lletra de la Beatriu la movia a fer-ho, Pons Auca 323. Lletra cuitada: (ant.) carta urgent. Portà una letra cuitada a misser Johan dez Coll, doc. a. 1436 (Ardits, i, 352). Lletra responsiva: carta de resposta. Lletres testimonials: carta en què es testifica una cosa. Lletra de creença: carta credencial. Lletres citatòries: carta en què es cita algú. Lletra de batalla: carta en què es citava a combat. Tramès sos embaxadors ab una letra de batalla, Tirant, c. 12. Lletra de casament: carta en què l'autoritat eclesiàstica autoritza el matrimoni. «Mena sa carrera neta | i no te'n penediràs, | i, com novia seràs, | no t'empararan sa lletra» (cançó pop. Mall.).

 

[Maurits van den Bosch]

No creia mai el poder tan ràpidament i satisfactòria rebre respostes!

Ambdues van satisfer la meua curiositat sobre l'assumpte; a més, estic d'acord amb ambdues.
Constate que algunes llengües neollatines utilitzen paraules prop a lletra, com n'és el cas del francés (lettre), de l'occità (letra) o de l'italià (lettera). Pel que fa a altres, no obstant, utilitzen paraules prop a carta, per exemple el castellà (carta), el portugués (carta), el judeocastellà (carta) o el papiament (karta). Potser el català d'avui en dia fa servir carta més sovint que lletra a causa de la influença castellana, oi que sí?

Moltíssimes gràcies a vosaltres.

 

[Penyafort]

Potser el català d'avui en dia fa servir carta més sovint que lletra a causa de la influença castellana, oi que sí?

És altament probable, sí.

De tota manera, el doblet és, si més no, antic. Carta amb aquest sentit ja constava a la Crònica de Jaume I.

 

[Maurits van den Bosch]

De tota manera, el doblet és, si més no, antic. Carta amb aquest sentit ja constava a la Crònica de Jaume I.

Aquesta crònica, segons l'Enciclopèdia Catalana, data del segle XIII. La qual cosa, doncs, manifesta que l'ús del mot carta amb sentit de lletra ve des d'un temps massa remot, altrament dit de gran, gran res abans! En veritat no ho sabia pas.

 

[Doraemon-]

No sé si serà influència castellana, o simple preferència de les llengües ibèriques dins de les neollatines per aquesta forma, però de qualsevol manera és la més comuna amb diferència entre tots els sinònims esmentats (tots també correctes, sense cap dubte, però no d'ús familiar habitual quan envies una carta a algú o en reps una a la bústia).

 

[Maurits van den Bosch]

Hui també descobrí que hi ha un sinònim més per a carta o lletra: escrit.

« El motiu d’aquest escrit és demanar-li, per favor,… »
(Ací la font: Departament de Valencià CFPA Reina Germana: Carta informal i formal)


« En la correspondència comercial i administrativa, el primer que convé plantejar-se és com cal tractar la persona destinatària de la carta o escrit: de vós o de vostè?
(Ací la font: Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana)

 

[Xiscomx]

Per aquí vostè en general; reservam el vós com a respecte als majors.

 

[Maurits van den Bosch]

Per aquí vostè en general; reservam el vós com a respecte als majors.

Es pot tractar de vós (i no de vosté o de tu) a algú que acabem de conéixer per Facebook, per exemple ?

 

[Xiscomx]

A Facebook priva més el tuteig, emperò si saps que el facebooker és major que tu, llavonses el tractes respectuosament de vós i si vols marcar certa distància respectuosa, doncs de vostè.

 

[Pepsicat]

Carta abans de la castellanització volia dir Document (conversat en Carta com en "Carta europea de les llengües minoritàries", fr. charte, ang. chart) i més antigament Paper (conservat en it. Carta). El mot de sempre és Lletra.

Lletra és conservat a l'Alguer i al Rosselló on no ha arribat la influència del castellà Carta.

Tambe, com en francès podem escriure un Mot, un Billet (grafia recomanada per Joan Veny, que demostra que és dialectal la pronunciació de certs mors en -TLL-en català oriental central).

VÓS és el tractament tradicional e'vets els desconeguts, i doncs s'ha adoptat normativament en el món comercial i administratiu. Vostè és un mot castellà. Avans hi havia Ell, i Ella, conservats en balear (cf. it., port. O senhor, A senhora). Ara en ma comunicacióppublicitària entra el Tu anglès, abans reservat quan sadeecaven als joves.

Vos convidi a venir al grup de Facebook "Aprenguem la nostra pròpia llengua" en el qual desinterferim el català, tot el contrari dels mitjans de comunicació, i en menor mesura l'IEC, que durant els 30 darrers anys no han fet més que castellanitzar la llengua.

 

[tenienteramires]

L'ús tradicional és dir "lletra" al que en castellà diuen "carta" (le escribiré una carta a mi primo > escriuré una lletra a mon cosí) i dir "carta" per a allò que en castellà diuen "acta" (acta de nacimiento > carta de naixement); i coincideix amb el francès, anglès, italià...