Nota: Tinc els meus dubtes al voltant d'obrir un fil com aquest. Si els moderadors el veuen massa ambiciós o genèric, desviat en el seu enfocament o desubicat, que facin allò que considerin oportú, òbviament.
El propòsit d'aquest fil seria d'incloure en un de sol aquells termes que sentim, en el nostre dia a dia o als mitjans, i que són -o considerem que són- castellanades. He vist alguns fils al respecte que tracten sobre un castellanada en concret, però trobo a faltar quelcom de més unitari i profitós en aquesta dispersió.
El DLC defineix la castellanada com a "errada per influència del castellà comesa especialment per un català en parlar o escriure la seva llengua"; és a dir, diferent del que és un castellanisme (manlleu del castellà, que pot estar acceptat) o un barbarisme (mot estranger que no és considera assimilat).
Com a exemple, n'esmentaré una que he sentit força sovint aquest mes, i en mitjans amb presentadors que hom consideraria d'entrada més depurats en el seu llenguatge:
El propòsit d'aquest fil seria d'incloure en un de sol aquells termes que sentim, en el nostre dia a dia o als mitjans, i que són -o considerem que són- castellanades. He vist alguns fils al respecte que tracten sobre un castellanada en concret, però trobo a faltar quelcom de més unitari i profitós en aquesta dispersió.
El DLC defineix la castellanada com a "errada per influència del castellà comesa especialment per un català en parlar o escriure la seva llengua"; és a dir, diferent del que és un castellanisme (manlleu del castellà, que pot estar acceptat) o un barbarisme (mot estranger que no és considera assimilat).
Com a exemple, n'esmentaré una que he sentit força sovint aquest mes, i en mitjans amb presentadors que hom consideraria d'entrada més depurats en el seu llenguatge:
- Menys mal!
D'entrada, dir que m'estimo més la variant "menus mal", que com a mínim deixa clar que es tracta d'una castellanada.
Quin mal han fet els Sort de/que o els Encara bo! Encara gràcies!, que ja no sento mai...
Això no ho obro pas per a criticar, però, ben al contrari: perquè ens faci bon servei a tots plegats, parlants i no.Quin mal han fet els Sort de/que o els Encara bo! Encara gràcies!, que ja no sento mai...