Hola. Hi ha una altra part del video que estic doblant, on un dels personatges (adult) li diu a un altre (nen): "querido chamaco". No se ben be com traduir-la aquesta expressió, per a que conservi el mateix sentit. És una expressió afectuosa per referir-se a un nen, però "estimat nen" sona massa formal. Algun suggeriment?
chamaco
- Thread starter bandini87
- Start date
Benvolgut xiquet.
Has pensat a usar "nano" que trobe que s'usa a tots els territoris?
Doncs, territorialment guanya "xiquet"
. Del Pirineu a Guadamar, i de Fraga a Reus....Amb això ja hi ha prou. Vol dir que es pot fer servir amb acent central (tarragoní) i a més a més tots el valencians i els occidentals hi seran identificats amb el mot.
Doncs, territorialment guanya "xiquet"
És un geosinònim que es pot fer servir perfectament, sí. Tothom l'entén i el coneix, les colles castelleres del Camp de Tarragona són totes Xiquets de...
Bé, el tarragoní es desvia del central estàndard en aquest cas perquè africa les x- inicials.
Al Wiktionary podeu veure:
En el tarragoní, la primera síl·laba seria com en "Valencian" i la segona com en "Central".
Però també és central.No totes, però les més conegudes sí.
Però no tot el que és central és considerat estàndard. També en castellà l'estàndard és el septentrional però dir coses com la ciudaz de Valladoliz no és vist com estàndard. Si el propòsit del doblador és posar-ho en central estàndard, és bo que conegui això. Xiquet és una paraula tan bona com qualsevol altra de la llengua, però un espectador de quasi tota l'àrea central ho veurà com a paraula que no utilitza o, directament, occidental.
On és el problema?
Prefereix vailet, però no veig cap problema amb xiquet perque com va a dir en @Penyafort
Això ho fa standard malgrat que no sigui standard.
De problema, cap ni un. Però és com si en un doblatge a l'espanyol per a Espanya d'un documental en anglès es fes servir la paraula chamaco. És un mot perfectament vàlid i comprensible -com "xiquet", figura al diccionari- però no és el que es fa servir en el considerat estàndard a Espanya, que era el propòsit del doblador, i un espectador espanyol l'associarà a uns parlants de la llengua d'una àrea concreta.
Si hi han peròs, hi han problemes. I aquesta mena de peròs no m'agraden gens ni mica perquè a la llarga fan perdre al català la seva riquesa. Si no n'hi ha prou amb el predomini del català central (sempre discutible), que a més a més el predomini ha de ser d'una mena de català central, doncs el resultat es aquest, que hi ha un mot que el coneix tothom, que el fa servir la majoria de catalanoparlants, que es fa servir tant al català occidental com al central i que no es pot fer servir perquè algú, a algú despatx, va a dir que no és standard.
Last edited:
Amb el teu permis.
Estic molt d'acord amb tu i la teva mesura.
«Si hi ha perons, hi ha problemes. I aquesta classe de perons no m'agraden gens ni mica perquè a la llarga fan perdre la seva riquesa al català. Si no n'hi ha prou amb el predomini del català central (sempre discutible) i que, endemés, aquest predomini hagi de ser, vulguis que no, català central, doncs el resultat és aquest: tenim un mot que el coneix tothom, que el fa servir la majoria de catalanoparlants i que tant el català occidental com el central no el poden fer servir perquè algú en un despatx ha dit que no és estàndard.»
Estic molt d'acord amb tu i la teva mesura.
Em sembla molt bé, però crec que m'ho has corregit massa. No n'hi havia per a tant.
No es tracta que t'agradin a tu o a mi, la llengua és com és i les institucions reguladores són les que són. I és l'interessat del fil qui vol un terme central, no jo.
La riquesa d'una llengua no es perd perquè hi hagi una varietat diastràtica estàndard; mes aviat les llengües que moren són les que no gaudeixen de cap codificació. Xiquet no es deixarà de dir en l'occidental perquè no es digui en l'oriental.
És a dir, com passa a totes les llengües codificades del món.
A més, que ningú no ha dit que no sigui una paraula de l'estàndard general. Altrament no vindria als diccionaris. Confons el fet que un mot sigui part de la llengua amb la idoneïtat per fer-lo servir en qualsevol context.
Sí, però el però l'has posat tu.
Es que el terme tambè és central perquè el Camp de Tarragona també parla català central. També es fa servir a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)...
No. Primer no es va demanar cap varietat de català. Despres es va demanar català central (i central també es xiquet) i encara més tard es vademanar central estàndard i jo vaig dir que el fet de que tothom entengui xiquet fa que sigui
Clar i català. Crec que no he amagat res i amb tota la informació es pot pendre millor la decisió.
Last edited:
Evidentment. De la mateixa manera que si el doblatge fos per a València diria que xiquet és millor opció, o si fos per a Espanya que chaval és millor opció que chamaco. I això no vol dir que chamaco no formi part de la llengua ni que a Mèxic deixaran de dir-ho.
Que és un terme que coexisteix en una varietat del central, sí. Que es pot considerar un localisme dintre de la varietat, també. Repeteixo: no es tracta de si és o no un terme vàlid de la llengua, sinó de si és el terme més adient en el context que vol qui ha obert el fil.
Però això ho ha de decidir qui ha obert el fil. Naltros sol hem de proporcionar la informaciò per a que pugui decidir bé i d'informació crec que ja en té prou.
No em sembla tan malament xiquet. Deu ser que soc del Camp de Tarragona, però en qualsevol cas tampoc no són d'ús diari minyó i vailet trobo. També hi ha xicot.
El plural de però és peròs. Almenys en l'estàndard.
Algunes correccions d'en Xisco són excessives però aprendre que el passat perifràstic no té cap preposició entremig és important.
DCVB:
|| 2. m. Objecció, dificultat; cast. pero. No hey ha perons que valguen, Penya Mos. iii, 201. Però vostè creu que en treurem res?—No em vinguis ab perons ni ab peres, Oller Reny. 8. (Com es veu per aquests exemples, però usat com a substantiu sol esser conseqüència d'haver l'interlocutor emprat però com a conjunció adversativa; però també s'usa sense aquesta circumstància, en frases com: «El Director ha examinat l'assumpte i no hi ha trobat cap però»).
Respecte a l'estàndard opín el que opinava N'Antoni Maria Alcover sobre la feta d'En Pompeu Fabra.
D'acord, però no procedeix corregir quan peròs ja és correcte. Seria com corregir cafès o sofàs per cafens i sofans
N
No hi estic d'acord amb aquesta objecció, tot i quan ja s'ha dit que la pluralització de però ~ perons és deguda al seu ús substantivat i, per tant, ha de seguir la regla -ò, -ó ~ -ons.D'acord, però no procedeix corregir quan peròs ja és correcte. Seria com corregir cafès o sofàs per cafens i sofans
No és cap regla, és un patró molt habitual perquè en un estadi previ de la llengua va caure la -n final, mantenint-se només als plurals, però les paraules que no n'han tingut mai (cafè, sofà, esquí, però) no tenen cap motiu per fer el plural amb -ns. Que es faci col·loquialment per analogia em sembla perfecte, però no és l'estàndard (i en el cas de però, és la primera vegada que ho veig pluralitzat així).
Graciès! Si hagués consultat un diccionari avans d'escriure..., però soc tant inconscient que no ho he fet.
En fi, tossut com una mula. Tingueu un bon diumenge.Estimat Dymn, pensa que hi ha molta vida després de l'estàndard.