digues ~ digues-me / digues ~ digue'm

< Previous | Next >

Xiscomx

Senior Member
Español de España y Balear
En mallorquí usam digue'm (forma enclítica) per a la segona persona del singular de l'infinitiu l'imperatiu del verb dir (en castellà dime).
El meu desig és saber si aquesta estructura és coneguda en altres llocs i si algú pot documentar el fet de la desaparició de la 's' en afegir l'enclític.
Qualsevol comentari serà benvingut i agraït.
 
Last edited:
  • ernest_

    Senior Member
    Catalan, Spain
    Suposo que vols dir imperatiu i no infinitiu. Aquesta forma és ben coneguda a Catalunya, de fet és la forma estàndard (oral) en el català oriental del Principat. Un fenomen semblant és conèixe'm (conèixer-me), conèixe't (conèixer-te), etc.
     

    Xiscomx

    Senior Member
    Español de España y Balear
    Sí, és clar, imperatiu pertocava dir.
    Gràcies per la teva informació. On la podria documentar?
     

    Elxenc

    Senior Member
    català/valencià-castellano
    Xiscomx no acabava d'entendre la teua demanda, fins que no he anat a la fitxa indicada. Jo diria, no ho puc assegurar, que pel País Valencià s'usa; n'és la que jo usaria, perquè la forma valenciana més estesa es "dis-me", però com a mi mai no m'agradat.., no l'he usada mai. Encara que recòrrec al "digues" sense afegir-li el pronom.
     

    tenienteramires

    Senior Member
    Catalan - Occidental
    Si dius "digue'm", t'entendran en qualsevol territori. En la meua zona diem "di-me", també ens mengem la -s de "dis" (dis-me > di-me), però també ho fem amb altres verbs: fes-m'ho > fe-m-ho.
     

    Elxenc

    Senior Member
    català/valencià-castellano
    Si dius "digue'm", t'entendran en qualsevol territori. En la meua zona diem "di-me", també ens mengem la -s de "dis" (dis-me > di-me), però també ho fem amb altres verbs: fes-m'ho > fe-m-ho.
    Al País Valencià també en algúns llocs i en alguns verbs hom menja l'esse de l'imperatiu. No me n'he adonat fins que he vist el "fe-m-ho"; també ho he sentit, però hi ha dos versions: la més estesa, al meu parer (orella), seria fe-me-hu; i la segona, però pel migjorn valencià, que seria " fe-m'ho". Se sent una e una miqueta llarga.
     

    Dymn

    Senior Member
    "Digue'm" diria que és l'única forma en català central, ningú no diu mai "digues-me" i sonaria completament marcià. En català nord-occidental he sentit "dis-me" bàsicament.
     

    tenienteramires

    Senior Member
    Catalan - Occidental
    Al País Valencià també en algúns llocs i en alguns verbs hom menja l'esse de l'imperatiu. No me n'he adonat fins que he vist el "fe-m-ho"; també ho he sentit, però hi ha dos versions: la més estesa, al meu parer (orella), seria fe-me-hu; i la segona, però pel migjorn valencià, que seria " fe-m'ho". Se sent una e una miqueta llarga.
    Això ja és una altra qüestió: la pronunciació del pronom "ho", que depenent del context i del parlar s'ha de pronunciar d'una manera o d'una altra. A la meua comarca diem "dis-m'ho" i "fes-m'ho", pronunciats [dímew] i [fémew].
     

    Doraemon-

    Senior Member
    "Spanish - Spain" "Catalan - Valencia"
    Al País Valencià també en algúns llocs i en alguns verbs hom menja l'esse de l'imperatiu. No me n'he adonat fins que he vist el "fe-m-ho"; també ho he sentit, però hi ha dos versions: la més estesa, al meu parer (orella), seria fe-me-hu; i la segona, però pel migjorn valencià, que seria " fe-m'ho". Se sent una e una miqueta llarga.
    En sona marcià (com han dit més a dalt), al valencià meridional al menys.
    Per ací /'fes.mew/ correspondria a fes-m'ho i /'fe.mew/ a fem-ho.
    [O bé amb les variants de pronunciació del pronom "ho": /o/, /u/, /ew/].
    No diferencieu oralment fes-m'ho i fem-ho, allà al sud?

    Respecte al digue'm, sempre m'ha xocat, com coneixe'ns, però bé, per allà al nord i a les illes ho diuen així. Mira que és fàcil dir dis-me o_O (broma)
     
    < Previous | Next >
    Top