Em/me'n volen enganyar

A

Alumne

New Member
Español
Hola!

Els pronoms són quelcom ben feixuc i encara em faig un embolic. Si jo, per exemple volgués dir "Me quieren engañar" ¿Com hauria de dir-lo? Jo penso que ha de ser "me'n volen enganyar" me (a mi) + en (ells, subjecte) però no estic gaire segur.

Podríeu resoldre'm aquest dubte? Si us plau.

Gràcies per endavant.
 
    • En el registre oral si que se pot sentir molt a sovint: me'n volen enganyar. Potser i sobre tot a les zones (que en són moltes) que usem el pronoms plens en tot moment, sobre tot a l'oral: me volen enganyar; ací pot ocórrer una "incorrecció" gramatical i escapar-se'ns : me'n volen enganyar. Gramaticalment erroni, però...
     
    Last edited:
    Alumne said:
    Jo penso que ha de ser "me'n volen enganyar" me (a mi) + en (ells, subjecte) però no estic gaire segur.
    Click to expand...
    El pronom en només funciona com a subjecte si es tracta d'un subjecte posposat indefinit d'una construcció sense complement directe. En l'exemple que poses, en no estaria posposat, ells no és un subjecte indefinit, i el verb enganyar és transitiu, vol un complement directe. Altrament dit, posar-hi en és sobrer i considerat incorrecte.
     
    Vale, puc veure que estava força equivocat😂 moltes gràcies a tothom. Això dels pronoms em portarà temps.
    De fet, ara dubto si aquest <<em>> està ben posat. Jo crec que si 😅
     
    Agró said:
    em:tick:
    Et costarà temps i mal de cap:).

    Una altra cosa:

    en/n': d'això
    Click to expand...
    Moltes gràcies per la correcció. Aquesta mena de pronoms se m'obliden molt, ja que no existiexen a l'espanyol. La quantitat de pronoms és la cosa que més m'ha cridat l'atenció del català. De vegades sembla un trencaclosques.
    No haig de posar pronom davant de "sembla", oi? ja que el <> no és cap subjecte indefinit. O seria "el sembla"? he vist a alguns apunts aquesta forma d'utilitzar els pronoms, tot i que no he escoltat a cap persona parlar així i fins i tot als meus amics catalanoparlants els sembla estranyíssim.
     
    Circunflejo said:
    Excepte l'hi (que va a existir a l'espanyol antic) i l'en, crec que tots els pronoms catalans existeixen en castellà.
    Click to expand...
    Ho tampoc no existeix, o no com a forma derivada d'hoc. El castellà fa servir el mateix derivat d'illu per a persones i coses.

    El Ramon, no el veig bé = A Ramón no lo veo bien​
    Això que fas, no ho veig bé = Eso que haces no lo veo bien​
     
    Penyafort said:
    Ho tampoc no existeix, o no com a forma derivada d'hoc. El castellà fa servir el mateix derivat d'illu per a persones i coses.
    Click to expand...
    És veritat. Fem servir un pronom, però és un altre. El més complicat per a mi es en, però clar, jo no he estudiat mai català. Amb hi a vegades també tinc dubtes, però amb en sempre. Amb ho, molt rarament.
     
    Penyafort said:
    El Ramon, no el veig bé = A Ramón no lo veo bienAixò que fas, no ho veig bé = Eso que haces no lo veo bien
    Click to expand...
    Segons la meva opinió, aqueixos pronoms (lo i ho) tenen un sentit gramatical molt diferent tan en espanyol com en italià i per tant és bastant fàcil diferenciar-los, el segon té un caràcter neutre, en general correspond a això, allò, eso ello en castellà i ciò en italià. De fet, quan fa referència a això, allò o una frase sencera, es fa servir el pronom ho.
    En canvi, els pronoms hi i en del català, y i en del francès i ci,vi, ne de l'italià (amb totes llurs combinacions) no existeixen en castellà i representen una veritable dificultat per a un castellanoparlant.
     
    Last edited:
    Circunflejo said:
    Excepte l'hi (que va a existir a l'espanyol antic) i l'en, crec que tots els pronoms catalans existeixen en castellà.
    Click to expand...
    Al DRAE, encara hi surten y (tercera accepció) i ende.

    Aquest darrer jo l'he vist al Fuero de Soria i al Cid, per bé que tots dos estan escrits en un castellà "de frontera".

    Circunflejo said:
    És veritat. Fem servir un pronom, però és un altre. El més complicat per a mi es en, però clar, jo no he estudiat mai català. Amb hi a vegades també tinc dubtes, però amb en sempre. Amb ho, molt rarament.
    Click to expand...
    Olaszinhok said:
    Segons la meva opinió, aqueixos pronoms (lo i ho) tenen un sentit gramatical molt diferent tan en espanyol com en italià i per tant és bastant fàcil diferenciar-los, el segon té un caràcter neutre, en general correspond a això, allò, eso ello en castellà i ciò en italià. De fet, quan fa referència a això, allò o una frase sencera, es fa servir el pronom ho.
    Click to expand...
    No hi ha cap problema si el parlant veu clarament la diferència. Però jo he sentit força vegades confondre els dos en castellanoparlants quan parlen català, perquè sovint quan tradueixen mentalment no s'aturen a pensar si és l'un o l'altre.

    Olaszinhok said:
    En canvi, els pronoms hi i en del català, y i en del francès i ci,vi, ne del italià (amb totes llurs combinacions) no existeixen en castellà i representen una veritable dificultat per a un castellanoparlant.
    Click to expand...
    Bé, sempre es pot dir "de ahí", "de eso", etc. Però és cert que al castellanoparlant no li sembla que la frase quedi "coixa".

    El "ne" i el "ci" de l'italià certament coincideixen amb el català, llevat de quan el "ci" es refereix a nosaltres, aleshores és un "ens": ci vediamo domani = ens veiem demà.
     
    Circunflejo said:
    Amb marques d'antic (desusat). :)
    Click to expand...
    Tampoc no existeixen ni en portuguès ni en romanès. No sé si existien en portuguès antic, m'agradaria saber-ho.
    Penyafort said:
    El "ne" i el "ci" de l'italià certament coincideixen amb el català,
    Click to expand...
    Malauradament hi ha casos en què l'ús d'aquests pronoms no sempre coincideix en les dues llengües. De vegades, el mateix succeïx amb el francès.
     
    Last edited:
    Circunflejo said:
    Amb marques d'antic (desusat). :)
    Click to expand...
    Sí, però hi surten. :)

    Tot i això, estic d'acord que caldria veure'n l'extensió i la freqüència ―i el mateix pel que fa al gallec-portuguès― per tal de copsar si realment hi va haver cap estadi de la llengua on aquests pronoms també tenien un ús important o si el grup iberoromànic del vessant atlàntic ja els veia com a perifèrics de bon començament.

    Olaszinhok said:
    Malauradament hi ha casos en què l'ús d'aquests pronoms no sempre coincideix en les dues llengües. De vegades, el mateix succeïx amb el francès.
    Click to expand...
    Hi ha cap ús del ne en italià que m'escapa?

    Jo només percebo alguna diferència en els usos lexicalitzats d'alguns verbs i d'algunes locucions verbals, com ara volerci o valerne la pena. Així i tot, molts d'ells també coincideixen: vederci és veure-hi (I gatti ci vedono al buio = Els gats hi veuen a la foscor); esserci és ésser-hi (Laura non c'è = La Laura no hi és); etc.
     
    Alumne said:
    Jo amb ho sí que no dubto mai. En és el que més em fa trencar-me el cap.
    Click to expand...
    No és massa complicat. En i hi són pronoms, és a dir, reemplacen alguna cosa, un complement del verb (excepte haver-hi en el sentit impersonal d'existir: el "hay" castellà, hi ha). De la mateixa manera que els pronoms el, la, li, els... reemplacen un complement directe o indirecte, en i hi reemplacen complements preposicionals (circumstancials).
    Com a regla, si el complement a reemplaçar s'introdueix amb la preposició de, el pronom és en (vinc d'un lloc=en vinc) i si és qualsevol altra per hi (la més comuna a: vaig a un lloc=hi vaig).
    En la teua frase, "me quieren engañar", quin complement hi ha? En principi, cap, per tant no correspon cap pronom de complement: em volen enganyar, sense més. Si hi haguera un complement amb preposició podria pronominalitzar-se (em volen enganyar a l'oficina=m'hi volen enganyar), però si no hi ha cap complement en la frase original o en el sentit que es vol donar, no cal posar cap complement.
    Vull dir: el pronom en no es posa "perquè sí", sinò que es refereix a alguna circumstància concreta, tot com els altres pronoms. En vull comprar-la, el -la fa referència a alguna cosa concreta que es coneix pel context (què vols comprar), no es posa perquè sí. Doncs amb en i hi el mateix.
     
    You must log in or register to reply here.
    Back
    Top