Ça és un sinònim d'
aquí/
ací, d'ús sobretot medieval.
El derivat
ençà, per tant, vol dir
cap a aquí, cap a la direcció -si parlem de lloc-
o el moment -si parlem de temps-
de qui està parlant. Per això acostuma a anar precedit de la preposició
de, perquè indica un moviment en l'espai o en el temps.
La traducció literal al castellà seria "en acá", és a dir, "hacia acá"; la més idiomàtica, "a esta parte" o "acá". Però sovint no cal traduir-lo:
De llavors ençà = De entonces hasta ahora; desde entonces
D'un temps ençà = De un tiempo (a estar parte); de un tiempo acá
D'ençà d'aquell dia = Desde aquel día; de ese día a esta parte
D'ençà que no dormo = Desde entonces (o de entonces acá) que no duermo
El fet que vagi apostrofat és simplement perquè, quan van juntes totes dues paraules, cal apostrofar-les (d
e + e- = d').
El mateix passa amb
lla i
enllà. Tots dos compten també amb el derivat
deçà i
dellà.
De vegades apareixen en combinació:
ça i
lla,
ençà i
enllà "de una parte a otra".
