Esbroncar

felixgata

felixgata

Senior Member
Barcelona
España Castellano
Bona tarda a tots:

No em queda clar si “esbroncar” es pot traduir com “abuchear” en el següent context o vol dir, més bé, “renyar algú”:

La cultivada Rose Kennedy [mare d'en John Kennedy] sabia idiomes, tocava el piano i escrivia memòries, mentre que la silvestre Marguerite Oswald [mare del seu assassí] esbroncava en públic, se servia d’una sintaxi extravagant i escampava teories conspiranoides.

Us poso unes quantes alternatives, però no em satisfà cap:

La cultivada Rose Kennedy sabía idiomas, tocaba el piano y escribía memorias, mientras que la silvestre Marguerite Oswald abucheaba/echaba broncas/reprendía a gritos en público, se servía de una sintaxis extravagante y difundía teorías conspiranoides.


Què en penseu? Se us acudeix alguna de millor? Segur que sí...

Moltes gràcies per avançat,

Gata
 
    • Veig que has evitat el verb abroncar. Potser no és tan comú en castellà com esbroncar en català, però no trobo tampoc que sigui un verb infreqüent. A més, t'estalviaries de decidir si l'autor vol dir una cosa o l'altra, perquè en castellà també té tots dos significats.
     
    L'havia evitat perquè en un dels diccionaris castellans que consulto posa que és d'ús col·loquial, però veig que al diccionari de la RAE no hi consta com a col·loquial, així que em sembla perfecte, Penyafort.

    Moltes gràcies, de nou. El teu ajut ha estat inestimable (ja no tinc més dubtes :)),

    Gata
     
    Ho sent molt, emperò si va a dir ver, a mi no m'agrada gens ni mica "esbroncava en públic" i molt menys les tres propostes castellanes. Ara bé, com es tracta de trobar un verb que expressi al màxim la voluntat de l'autor, no n'hi ha d'altre: esforçar-se a trobar-ho. Espigolant lèxics tot arreu del meu voltant he trobat "escridassava en públic" ⇒ «vociferaba en público» → [vocear o dar grandes voces] i "s'esgargamellava en públic" ⇒ «se desgañitaba en público» → [esforzarse violentamente gritando o voceando] i també «se despepitaba en público» → [hablar o gritar con vehemencia o con enojo] → [arrojarse sin consideración, hablando u obrando descomedidamente].

    Si no l'amoll, em farà mal al cap! L'autor ha utilitzat l'expressió "mentre que la silvestre Marguerite". En català 'silvestre', entre d'altres, te el significat de 'mancat de cultura', però en castellà just he trobat referències a plantes, llocs i animal, i cap ni una referida als humans, pertant, si ningú oporta el contrari, millor usa «mientras que la selvática Marguerite» → [tosca, rústica, falta de cultura].

    Obligat estic a afegir que la GEL diu: silvestre adj. 1. Que crece o se cría espontáneamente, sin cultivo, en bosques o campos, — 2. Inculto, rústico.
    Evidentment el 2. es refereix al camp no cultivat i rústic també, però mai referint-se a l'home del camp.

    Dit això, qued més tranquil.
     
    Increïbles, Xisxomx, la teva tasca d'investigació i les teves propostes.

    A mi tampoc m'agrada "esbroncava en públic", però haig de ser fidel a l'autor i trobar la traducció que més s'hi aproxima.

    Segons el DCVB, esbroncar no té el significat d'escridassar, etc., sinó de renyar severament. Quan faci la lectura final, ho medito tot a fons, també la teva reflexió sobre "silvestre", tot i que l'autor compara la margarida, que és una flor silvestre, amb la rosa, una flor cultivada.

    Moltes gràcies de nou. El teu ajut ha estat inestimable, de debò,

    Gata
     
    Sííí..., no havia reparat la subtil comparança que fa l'autor entre la Rose Kennedy cultivada i la Marguerite Oswald assilvestrada.
    Fantàstic! Ara qued tranquil del tot gràcies a tu. :)
     
    felixgata said:
    Segons el DCVB, esbroncar no té el significat d'escridassar, etc., sinó de renyar severament.
    Click to expand...
    Feliç jornada, estimada Gata:
    No t'enfadis amb jo :thank you: si et preg una revisió als lèxics consultats.:)

    DCVB.
    esbroncar.
    2. Renyar severament i a crits; cast. abroncar, armar una bronca, dar un trepe.
    escridassar.
    Fer crits; parlar cridant, sia per renyar, sia per fer-se sentir de lluny, etc.; cast. vociferar, regañar.

    DDLC.
    esbroncar.
    1a. [N1 V N2] (N1[humà]; N2[humà]) escridassar1. Va venir el gerent amb cara de pocs amics, em va fer responsable de l'aldarull i em va esbroncar d'allò més.
     
    No m'enfado gens ni mica, Xixcomx ;). Al contrari, t'agraeixo i valoro molt el teu ajut i coneixements:).
    M'ho miro tot amb calma a la revisió final.

    Moltíssimes gràcies i feliç jornada també per a tu,

    Gata
     
    Entenc que aquests cinc símbols de gràcies representen cinc gràcies de perdó, però no et compungesquis, perquè jo a tu et permet escriure el meu nom com millor et vengui de grat.
    Una honesta i forta abraçada, estimada felixgaxta.🙃
     
    Last edited:
    You must log in or register to reply here.
    Back
    Top