iba a leerla, pero preferí leerla cuando hablásemos

[gvergara]

Hola:

Em sembla que una vegada ja vaig demanar això, però no estic segur que sigui la mateixa situació. Un català m'ha enviat una carta perquè jo la llegeixi, però no l'he llegida. En uns minuts parlaré amb ell, i voldria dir-li Iba a leerla, pero preferí leerla cuando hablásemos para hacerte preguntas. Sé que Anaves a llegir-la no seria correcte en català correcte, perquè l'acció que vull expressar no involucra pas moviment. M'ocorre que es podria dir Volia llegir-la, però em pregunto si vosaltres veieu una manera més adient d'expressar la imminència d'una acció que finalment no ha esdevingut.

Gràcies per endavant,

G.

 

[Xiscomx]

Hola, nin:
He estat a un no res de llegir-la, emperò m'he estimat més esperar i llegir-la quan parlem i així aprofitar el moment per fer-li quatre preguntes.
Salut.

 

[Dymn]

Sé que Anaves a llegir-la no seria correcte en català correcte

La perífrasi anar a + infinitiu amb sentit d'imminència és correcta amb l'imperfet. Enllaç.

 

[gvergara]

Moltes gràcies a tots dos! L'enllaç que m'has donat, Dymn, està boníssim; tanmateix, es pot interpretar amb certesa que les accions presentades no involucren pas moviment? Perquè com a no nadiu, podria pensar que en el primer cas ens mouríem per trucar a la persona, i en el segon que el cotxe estava en moviment.

Anàvem a telefonar-te ara mateix
El cotxe anava a caure muntanya avall quan va arribar la policia.

 

[Dymn]

Podria ser, però ells mateixos posen a la segona columna que el valor és d'imminència, no moviment. Si no ni tan sols seria una perífrasi específica, seria el propi significat del verb. Per veure-ho amb un exemple més clar, quan no recordem una cosa que teníem a la punta de la llengua ens preguntem sovint "què anava a dir?" però no diem mai "et vaig a dir una cosa" (en trobaràs exemples, però sona com a fer grinyolar les ungles amb una pissara).

 

[gvergara]

Bé, tens molta raó, Dymn, moltes gràcies de nou!