jo ja en/hi venia (Pronoms febles)

< Previous | Next >

dalfo

Member
Valencian, Spanish
No acabe d'entendre l'us d'aquestos dos, per que en Valencià sempre faig us del primer.

Exemple: Quan anaves al mercat, jo ja en/hi venia. (El correcte es el "en")
No sé quan reconèixer-ne l'ús d'un o l'altre.
 
  • dalfo

    Member
    Valencian, Spanish
    Un altre exemple: Volia donar-te el dinar del Pare, però se'n/s'hi va oblidar. (Correcte el "se'n" )
     

    Doraemon-

    Senior Member
    "Spanish - Spain" "Catalan - Valencia"
    Hi ha moltes raons (origen-destinació, partitius...), es podria allargar molt el tema, però en este cas es pot simplificar en la preposició del complement que substitueix. Si la preposició es "de" el pronom serà "en", i si la preposició es "a" el pronom serà "hi".
    Quan tu anaves al mercat, jo ja venia d'allà -> quan tu hi anaves, jo ja en venia.
    Volia donar-te el dinar del pare, però es va oblidar d'ell [del dinar] -> Volia donar-te el dinar del pare, però se'n va oblidar
     

    tenienteramires

    Senior Member
    Catalan - Occidental
    Si substitueix qualsevol sintagma que comence per preposició s'usa "hi", excepte si és la preposició "de", en eixe cas hem d'usar "en/ne".

    Quan anaves al mercat, jo ja "en" venia ("en" substitueix "del mercat", que comença per "de", per tant, s'usa "en"). Quan "hi" anaves ("hi" substitueix "al mercat", que comença per una altra preposició que no és "de", per tant, s'usa "hi").

    La millor manera de practicar açò és dient-ho a la parla diària.
     

    dalfo

    Member
    Valencian, Spanish
    ¡Gràcies als dos!. Mola parlar-ho bé.:thumbsup::thumbsup::thumbsup:
    Una qüestió, com comentava abans no he sentit mai el pronom "hi" al l'hora de parlar en Valencià. ¿Per què?.
     

    tenienteramires

    Senior Member
    Catalan - Occidental
    Per la influència del castellà a València i molts llocs de Catalunya s'ha perdut el pronom hi. Només queden rastres com "hi ha". Seria important recuperar-lo en la llengua diària.

    Com a curiositat, en castellà també existia eixe pronom, escrit "y", però avui només s'usa en certs verbs com "hay" (de "ha y", paregut a "hi ha" però al revés) o "soy" (de "so y", en valencià "hi soc")
     

    Doraemon-

    Senior Member
    "Spanish - Spain" "Catalan - Valencia"
    Diria el mateix, no veig cap altra raó llevat de la influència del castellà, tot i que no arribe a comprendre per què sí amb "hi" i no amb "en".
    De totes maneres insistisc, no és igual tot el valencià, als pobles de la Marina per exemple sóna tan "apitxat capitalino" dir "chordi" com "no vingues" en lloc de "no hi vingues". S'entén, lògicament, però queda la impressió de que falta alguna cosa...
     

    tenienteramires

    Senior Member
    Catalan - Occidental
    El pronom "hi" s'ha perdut majorment per la influència del castellà, mentre que les altres llengües romàniques (tret del portugués) el mantenen: "y" en francés i "ci" en italià. Quant a "en", sempre s'ha mantingut millor, però darrerament s'està perdent també ("tinc tres" en comptes de "en tinc tres").
     

    Penyafort

    Senior Member
    Catalan (Catalonia), Spanish (Spain)
    També podem fer servir les dues i dir: Quan anaves al mercat, jo ja n'hi venia.

    Això voldria dir que l'oració sobreentesa tenia els dos complements, del mercat i cap aquí. De tota manera, l'habitual és prescindir d'un complement per evitar confusions.

    L'altra opció perquè l'oració soni perfecta seria que el venia fos imperfet del verb vendre. ;)
     

    Circunflejo

    Senior Member
    Castellano de Castilla
    Si la preposició es "de" el pronom serà "en"
    no hi vingues
    :confused: No hauria de ser no en vingues?

    Com a curiositat, en castellà també existia eixe pronom, escrit "y",
    Escrit y, í, hí i fins i tot sembla que també hi com en Català. De la p. 267 del tomo III de la Colección diplomática citada en la descripción histórica del obispado de Osma, per JUAN LOPEZRRAEZ CORVALAN, imprès a la Imprenta Real de Madrid (any 1788) on es cita la Cedula del Rey D. Enrique III. Su fecha en Burgos á 20 de Febrero de 1392. por la que se confirma al Obispo D. Pedro de Frias, y á su Iglesia, la donación que les hizo el Rey D. Juan, su padre, en el año 1383. del Castillo de Osma.
    E cualquier que lo ficiese pecharme hi há, la pena contenida en la dicha Carta: (…)
     

    Dymn

    Senior Member
    :confused: No hauria de ser no en vingues?
    No hi vingues, seria la substitució de "no vingues a tal lloc". A mi però mentre "no hi vinguis" em sona malament, a "no hi vagis" el pronom queda natural i de fet és necessari. No et sabria explicar el perquè.

    Potser en valencià no es fan servir igual els pronoms febles amb aquests verbs. Més d'una vegada he llegit: "vine-te'n". A mi això em sembla una hipercorrecció horrenda del calc del castellà "vente", que en català mai no és pronominal. Tot i això m'han fet veure que és una construcció paral·lela a "vés-te'n", però no sé què pensar-ne...
     

    Circunflejo

    Senior Member
    Castellano de Castilla
    No hi vingues, seria la substitució de "no vingues a tal lloc".
    Sí, clar però també pots vindre de tal lloc.

    A mi però mentre "no hi vinguis" em sona malament, a "no hi vagis" el pronom queda natural i de fet és necessari. No et sabria explicar el perquè.
    Pots vindre a tal lloc o de tal lloc però amb anar (crec que) és sempre anar a tal lloc. Pot ser que aquesta sigui la raó.
     

    Doraemon-

    Senior Member
    "Spanish - Spain" "Catalan - Valencia"
    No hi vingues (a aquest lloc, ací), no en vingues (del lloc on ets, d'allà). Depén del que vulgues dir.
     
    < Previous | Next >
    Top