Actualment només s'usen els pronoms possessius determinants àtons "mon", "ton" i "son" (i els seus plurals: "mos", "tos" i "sos") i els femenins "ma", "ta" i "sa" (i els seus plurals: "mes", "tes", "ses") davant de familiars (àvia, oncle, pare, mare, cosí, germà, fill...), vida (com en: "no ho he vist en ma vida") i casa (com en: "vaig a ta casa"). També s'usa el possessiu "nostre" i el femení "nostra" en "nostre Senyor" i "nostra senyera". El seu ús és molt general en tots els territoris de parla catalana.
Cal tenir en compte que, depenent de la zona, l'ús que se'n faça pot variar una mica: en alguns pobles no s'empren els plurals ("ma germana", però "les meves germanes"), en alguns altres els plurals de "mon", "ton" i "son" són: "mons", "tons" i "sons" ("mons avis" en compte de "mos avis", cosa que no és normativa), a les Balears el possessiu "ma" se sol pronunciar "mu" ("mu mare", en compte de "ma mare", cosa que tampoc és normativa), en alguns llocs no s'usen davant de "casa", "vida" o les dues... Però generalment s'usen com he explicat més amunt.
Ara bé, en la llengua antiga eren molt comuns davant de qualsevol nom, com en francès actualment. La llista completa de pronoms possessius determinants àtons és aquesta:
-mon/ma (plural: mos/mes): de mi (mon pare, ma mare, mos germans, mes germanes). Usat davant de familiars, vida i casa
-ton/ta (plural: tos/tes): de tu (ton pare, ma mare, mos germans, mes germanes). Usat davant de familiars, vida i casa
-son/sa (plural: sos/ses): d'ell o d'ella (son pare, sa mare, sos germans, ses germanes). Usat davant de familiars, vida i casa
-nostre/nostra (plural: nostres): de nosaltres (nostre pare, nostra mare, nostres germans, nostres germanes). Actualment només s'usa en "nostre Senyor" i "nostra senyera"
-vostre/vostra (plural: vostres): de vosaltres (vostre pare, vostra mare, vostres germans, vostres germanes). Actualment ja no s'usa
-llur (plural: llurs): d'ells o d'elles (llur pare, llur mare, llurs germans, llurs germanes). Actualment només s'usa al Rosselló i en la llengua literària
En la llengua poètica poden usar-se tots i davant de qualsevol nom, igual que antigament.
No és català informal, és perfectament normatiu i estàndard, demés que és una característica general de la nostra llengua. La meua recomanació és conservar-los en els usos actuals (bàsicament, davant de familiars, casa, vida, nostre Senyor i nostra senyera) en tots els registres.