Li ho he portat / s'ho he portat (Pronoms febles)
- Thread starter dalfo
- Start date
Deu ser per influència castellana. Jo aquí només li ho sentit a un, que és castellanoparlant i té un català que deixa bastant a desitjar. Com ho diem pràcticament tots en català central és ometent ho, o convertint-lo en hi depèn de com t'ho miris: l'hi he portat.
En català al Principat sí que tenen altres formes i substitucions, però justament en Valencià tenim un ordre molt estricte i rigurós als pronoms febles, i aquest "s'ho he portat" és un castellanisme evident, si suposem que té el sentit de "li ho he portat", clar. Més que rés perquè en castellà sí que es fa aquesta sustitució en el datiu (le digo una cosa -> se la digo; el "le" es transforma en "se" quan hi apareix a més l'OD en forma pronominal), cosa que no passa mai en català, i ací hi ha un calc perfecte de l'estructura castellana. Si hi ha una S' (llevat de formes mallorquines i del català salat) és perquè el verb és pronominal (reflexiu, per exemple: es renta les mans), no com a indicador general de CI, i no veig personalment cap context on es puga dir alguna cosa com "s'ho he portat" (si existeix no la trobe).
A la pràctica les hauràs sentides, les dues, perquè en castellà és així i castellanismes n'hi ha molts.
A la pràctica les hauràs sentides, les dues, perquè en castellà és així i castellanismes n'hi ha molts.
El pronom "se" s'usa quan és a ell mateix, quant és a una altra persona, sempre "li". No és igual "ell es fa la paella" que "ell li fa la paella". El problema és que en castellà diuen "se lo" perquè "le lo" sona molt repetitiu.
Ell es fa la paella (es/se = a ell mateix): ell SE LA fa.
Ell li fa la paella (li = a una altra persona): ell LI LA fa.
El pronom es/se només es pot usar quan el subjecte és tercera persona (ell, ella, el xic...), per tant, seria "li ho he portat" (jo a ell).
"S'ho ha portat" seria ell a ell mateix. "Li ho ha portat" seria ell a una altra persona.
"S'ho ha portat" seria ell a ell mateix. "Li ho ha portat" seria ell a una altra persona.
Que, en català no valencià, es torna HI: ell LA HI fa.
A Catalunya es diu de les dos maneres, però la més lògica és "li la".
Qui diu "la hi fa" en la parla quotidiana? "L'hi fa", si de cas.
On es diu "li la" a Catalunya?
Ningú. Però es considera registre oral o informal.
Algunes simplificacions dels pronoms febles en català central (com "l'hi fa") són pròpies del registre oral o informal, no normatiu.
Per exemple a Pronom feble - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure:
D'altra banda, en català central, són habituals en el llenguatge parlat algunes simplificacions de les combinacions de complement indirecte i complement directe, però que no són acceptades per la normativa de la llengua escrita (excepte el cas de n'hi que està tolerat en segons quins registres escrits) (marquem amb * les formes no-normatives):
Per exemple a Pronom feble - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure:
D'altra banda, en català central, són habituals en el llenguatge parlat algunes simplificacions de les combinacions de complement indirecte i complement directe, però que no són acceptades per la normativa de la llengua escrita (excepte el cas de n'hi que està tolerat en segons quins registres escrits) (marquem amb * les formes no-normatives):
- li + la passa a *l'hi [li], en comptes de la forma normativa la hi;
- li + les passa a *els hi [əlzi] en comptes de la forma normativa les hi;
- li + ho passa simplement a *l'hi [li] en comptes de la forma normativa li ho;
- li + en passa a *n'hi [ni] en comptes de la forma normativa li'n;
- els + el passa a *els hi [əlzi] en comptes de la forma normativa els el;
- els + la passa a *els hi [əlzi] en comptes de la forma normativa els la;
- els + els passa a *els hi [əlzi] en comptes de la forma normativa els els;
- els + les passa a *els hi [əlzi] en comptes de la forma normativa els les;
- els + ho passa a *els hi [əlzi] en comptes de la forma normativa els ho;
- els + en passa a *n'hi [ni] en comptes de la forma normativa els en;
Com a mínim a les Terres de l'Ebre, que és la part que millor conec, diuen "li la"