m'agraden els vestits que has posats.

[panjabigator]

Bon dia a tothom!

He estat estudiant el francès per l'últim anys i el català m'ha ajudat MOLT! 😊 Pero encara em queden alguns dubtes:


En català, la frase "j'aime bien la robe que tu as mise" es tradueix com "m'agrada el vestit que has posat". Si el mot "vestit" fos plural, seria correcta concordar "posat" amb això? És a dir, "m'agraden els vestits que has posats."

Ara que us ho demando, em sembla que no es fa així però de totes maneres voldria saber què en penseu!

 

[Xiscomx]

En català, la frase "j'aime bien la robe que tu as mise" es tradueix com "m'agrada el vestit que t'has posat". Si el mot "vestit" fos plural, seria correcta concordar "posat" amb això? És a dir, "m'agraden els vestits que t'has posat."

Pel meu regne no ho seria, emperò tampoc sé com ho faran més enllà, ara bé, podràs trobar gent que ho faci en plural.

 

[Doraemon-]

No, no es fa així. En català el participi dels temps compostos es fa sempre amb el masculí singular, excepte quan el complement directe està en forma pronominal feble, on sí que apareix (com en francès) concordança de gènere i nombre entre el participi i el CD: He vist ma mare / l'he vista.

D'una altra banda la traducció no està molt aconseguida: "m'agrada el vestit que t'has posat". Cal el reflexiu per a expressar aquest "que tu as mise", si no no indicaria el mateix ni se sabria on has posat el vestit: a la teva filla, a l'armari...?

 

[gvergara]

Hola,

excepte quan el complement directe està en forma pronominal feble, on sí que apareix (com en francès) concordança de gènere i nombre entre el participi i el CD: He vist ma mare / l'he vista.

Fiu els meus cursos de català fa molts, molts anys, però pel que recordo la concordància ni tan sols no es feia en presència de qualsevol pronom feble, sino només amb la (i potser també amb la seva forma plural les), però no amb el(s), ni amb la resta de pronoms me/te/etc. Que la concordància del participi amb pronoms febles depèn de la zona catalanoparlant?

A tot això, confirmo que el meu curs mai no esmentà la concordància del participi en català moderne en oracions de relatiu, com sí que ho fan en francès.

Moltes gràcies per endavant,

G.

 

[Doraemon-]

Hola,

Fiu els meus cursos de català fa molts, molts anys, però pel que recordo la concordància ni tan sols no es feia en presència de qualsevol pronom feble, sino només amb la (i potser també amb la seva forma plural les), però no amb el(s), ni amb la resta de pronoms me/te/etc. Que la concordància del participi amb pronoms febles depèn de la zona catalanoparlant?

A tot això, confirmo que el meu curs mai no esmentà la concordància del participi en català moderne en oracions de relatiu, com sí que ho fan en francès.

Moltes gràcies per endavant,

G.

Ja, no volia tampoc fer tota la descripció del tema, per això vaig posar l'únic cas on "sí que apareix" aquesta concordança (i explicar així per què no es diu el que preguntava): quan el CD està en forma pronominal. Volia esmentar l'únic cas on "pot aparèixer" perquè no és un tret universal del català i efectivament hi ha variacions geogràfiques en aquest tret. Pot aparèixer (on es fa) en qualsevol gènere i nombre, també en masculí plural, però és molt més limitat que amb el femení (singular o plural) on està molt més estés, tot i que tampoc es fa a tot arreu ni per tothom. Segurament no s'esmenta als cursos de gramàtica de la mateixa manera que en francès perquè en aquest idioma sí que és normatiu, si no es fa es considera que està malament. En català alguns ho fan i d'altres no (sí que forma part de la gramàtica normativa a València, per exemple), i en femení molt més que en masculí, però en definitiva (perquè aquesta era la qüestió) aquesta concordança només pot aparèixer quan l'OD està en forma pronominal, mai en formes de relatiu com aquesta.

 

[gvergara]

Moltes gràcies per l'explicació, Doraemon-

 

[panjabigator]

Moltes gràcies a tothom!