menda

fernandodanielbruno

Member
Spanish - Argentina
Hola, estic buscant traduccions al català d'aquesta paraula. He vist les opcions que donen a l'Optimot, però cap ni una em convenç. Jo he vist a gent utilitzant la paraula "paio" en el sentit que vull donar-li jo, és a dir, amb un toc menyspreador, però tampoc no m'agrada. Estic buscant una paraula que vullga dir més o menys el mateix que "tiparraco" o "menda". Gràcies!
 
  • Penyafort

    Senior Member
    Catalan (Catalonia), Spanish (Spain)
    Doncs si paio no et plau, que és la traducció que hi escau, en aquest cas, molt em temo que d'opcions en registre col·loquial no en trobaràs gaires més: tipus, tipot, homenot o, en català light contemporani, la castellanada "tio" ['tiu]. Imagino que podríem servir-nos també d'algun localisme, però.
     

    fernandodanielbruno

    Member
    Spanish - Argentina
    Doncs si paio no et plau, que és la traducció que hi escau, en aquest cas, molt em temo que d'opcions en registre col·loquial no en trobaràs gaires més: tipus, tipot, homenot o, en català light contemporani, la castellanada "tio" ['tiu]. Imagino que podríem servir-nos també d'algun localisme, però.
    El problema que tinc amb la paraula "paio" és que em sembla una apropiació progre d'una paraula amb un significat molt concret. Potser m'estic enganyant, és clar.
     

    ernest_

    Senior Member
    Catalan, Spain
    El més habitual (i apropiat) en aquest context és "tio" o "paio". Les dues opcions són equivalents i quina triïs és una preferència personal.
     

    Dymn

    Senior Member
    El problema que tinc amb la paraula "paio" és que em sembla una apropiació progre d'una paraula amb un significat molt concret.
    Progre per què? Ho dius perquè originalment és el terme que fan servir els gitanos per a referir-se als que no ho són? Això és igual. El significat simplement s'ha ampliat i no té res a veure amb la política. És el mateix canvi semàntic del portuguès europeu amb gajo, de no-gitano a "paio".
     

    Penyafort

    Senior Member
    Catalan (Catalonia), Spanish (Spain)
    El problema que tinc amb la paraula "paio" és que em sembla una apropiació progre d'una paraula amb un significat molt concret. Potser m'estic enganyant, és clar.
    Al meu parer, això de les "apropiacions" darrerament passa ja una mica de taca d'oli, però bé, és una opinió personal i en aquest fil seria un debat que no toca.

    De totes maneres, si ho consideres apropriació per ser una paraula de procedència gitana, què millor pots trobar per traduir una com "menda", que té la mateixa procedència?

    Que la majoria de manlleus del romaní tinguin aquest marca de registre col·loquial té una explicació sociolingüística evident que no podem desfer. I no només en català. Potser en castellà payo no vol dir individu, però, com ha dit en Dymn pel portuguès, gachó i gachí sí es feien servir amb aquest sentit en l'espanyol de fa unes dècades. Quan es diuen paraules d'aquesta procedència (halar, catipén, cangueli), no pensem d'on venen, com no ho fem amb la resta, tinguin el significat que tinguin. I jo no sé de cap majoria gitana ofesa perquè hi hagi aquests manlleus. Com tampoc no crec que el col·lectiu d'oncles s'ofengui per l'ús del castellà tío.

    Quedi dit, tot això no obstant, que hom es lliure de triar les paraules que vol fer servir, i si paio no et convenç, tot i ser la més adient, doncs tipus o individu ja faran el pes. Individu, però, no és pas un terme col·loquial.
     

    Rintoul

    Senior Member
    Catalonia, Catalan
    Penso que efectivament paio seria el més habitual. Hi ha també pallús, gamarús, etc... però són una mica més pejoratius
     

    Penyafort

    Senior Member
    Catalan (Catalonia), Spanish (Spain)
    Més que no el registre, el problema en la meva opinió seria que aquests dos mots impliquen una certa beneiteria.

    Gamarús m'ha fet pensar a galifardeu, aplicada a individus però que també acostuma a restringir-se a aquells que tenen alguna mala intenció, i que en molts casos es fa servir per a algú jove. Tot i així trobo que pot ser una alternativa a paio en alguns contexts, i el seu origen sembla ser occità, no romaní.
     

    bondiappcc

    New Member
    "català - València" "espanyol - Espanya"
    Andova, que em pense que també té origen gitano, pot anar bé en algun context.

    Té o tancada.

    "Adés ha vingut un andova que ha preguntat per tu"

    "Al plaça hi ha un andova que ven plomes robades"
     

    Olaszinhok

    Senior Member
    Italian
    Andova, que em pense que també té origen gitano, pot anar bé en algun context.
    Potser no ho entenc bé, però no crec que paio tingui origen gitano. He cercat aquesta paraula a internet i en un diccionari diuen que sì, els gitanos la fan servir per referir-se a algú que no ho és (gitano), però el mot vé del castellà payo, fins i tot del nom propi gallec paio. M'equivoco? Ara em pregunto si paio té la mateixa etimologia que pagès? Ací no he trobat res:

    paio | enciclopèdia.cat
     

    chics

    Senior Member
    Catalan - Spanish
    Hola,

    Paio té origen gitano, no del castellà. Són les altres llengües les que l'han agafada del caló. :)

    No em sembla que tiu i paio siguin despectius. Són informals però en principi neutres. Si el que vols és fer-ho una mica despectiu, jo optaria per pallús o gamarús, com t'han proposat, o alguna cosa similar.
     

    chics

    Senior Member
    Catalan - Spanish
    Doncs m'havia confós jo.

    Mira que he trobat al diccionari Moll:
    Paio/paia:
    Etim.: del cast. payo, mat. sign. || 1 (procedent de Payo, contracció vulgar del nom propi Pelayo).

    També coincideix amb l'Enciclopèdia Catalana.

    Respecte a pagès:
    Etim.: del llatí pagēnse ‘habitant d'un pagus o llogaret’.

    En castellá, payés ve del català pagès:
    La palabra payés viene del catalán pagès y éste del latín 'pagus'. De 'pagus' proviene por ejemplo pagano. Ver también paisano.
     

    Xiscomx

    Senior Member
    Español de España y Balear
    Irònicament, ser (o estar fet) una bona peça: aquest amic teu està fet una bona peça.
    PEÇA. (ant. escrit també pessa). f.: cast. pieza.
    || 7. Mala peça, i iròn., bona peça: persona poc recomanable, de qui no es poden fiar. Eren si fa no fa tan bones peces com jo, Genís Julita 78. Miri, bona pessa, li haig de dir una cosa, Vilanova Obres, iv, 25. S'usa també peça, sense qualificatiu de «bona» o «mala», i en barceloní vulgar s'usa peça en aquest sentit com a masculí: «No te'n refiïs, que és un peça!»Visca la gresca i el tiberi! | criden les peces amb desveri, Colom Nerto 121. «Quina peça!»: es diu referint-se a una persona que considerem poc recomanable. La frase es completa humorísticament així: «Quina peça, si fos d'or!»

    Aquesta nina no sap triar les seves amistats, sempre cull sa clovella des manat.
    CLOVELLA. f.
    || 3. m. i f. Persona poc aguda, d'escassa vàlua moral (Mall.). «Quina cloveia és aquest homo!»
     
    < Previous | Next >
    Top