Mon

< Previous | Next >

panjabigator

Senior Member
Am. English
Un diluvi de les meves preguntes, que ara en tinc temps de preguntar (espero que vaig usar "en" correcte...).

Em pregunto ara sobre aquest ús del mot "mon" com el possessiu masculí "meu." Em semble molt com una paraula francesa, però no n'estic segur.

Em podeu dir cóm es fa servir aquesta paraula? Es molt comú sentir-ho o hi ha vegades quan es millor utilitzar "meu." I què és el seu equivalent femení?

Moltes gràcies
PG
 
  • Domtom

    Senior Member
    Hola, Panja:

    mon llibre = el meu llibre

    ma llibreta = la meva llibreta

    mon pare = el meu pare

    ma mare = la meva mare


    Amb mon, ma, és com es diu a la Catalunya Nord o a les Illes Balears. A les provincies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, es diu el meu/meva, si bé em sembla que també mon/ma, però literari (per escriure una cançó, un poesia...).

    Els altres pronoms: ton, son, llur, ta, sa.

    Espera altres respostes, més complertes i potser més exactes.

    Salut
     

    panjabigator

    Senior Member
    Am. English
    Gràcies Domto (i quina plaer veure't aquí...normalment et veig al forum francès a castellà!)

    Noto que no es porten els articles. He de visitar aquesta comarca per escoltar tota aquesta variació. Molt interessant!
     

    Lumia

    Senior Member
    Catalan and Spanish
    Només afegiria al que ha dit Domtom que els possessius febles a la majoria de parlars (exceptuant-ne aquells on són formes habituals) actualment només s'usen davant noms de parentiu (sa mare, mon pare), en algunes expressions (en tota ma vida), en frases fetes i refranys (cada terra fa sa guerra) i en tractaments protocol·laris (ses majestats els Reis d'Orient).​

     
    < Previous | Next >
    Top