No m'ho/meu puc creure (pronunciació)

[dalfo]

Soc Valencià parlant, i acabe de comprar un llibre per treure'm el C2, on apareix escrit en un diàleg:
-Dormirà amb mi? No m'ho puc creure.

Però, el llibre porta àudios per escoltar el text, i al escoltar-lo, heu pronuncia així:
-Dormirà amb mi? No meu puc creure.

¿Es correcte pronunciar meu en un nivell C2?

 

[Xiscomx]

A molt de pobles de Mallorca per a dir ho o lo diuen heu: No m'heu puc creure. Heu meu és més vell. Això duu a sentir: heu heu fet? (¿Lo habéis hecho?

 

[ernest_]

Normalment els examinadors es fixen que tinguis una pronunciació consistent. Si en el dialecte que utilitzes ho es pronuncia "eu", aleshores no hi hauria d'haver problema. De totes maneres, per estar-ne segur, pots mirar els criteris d'avaluació de l'examen.

 

[Elxenc]

No descobriré res de nou si dic que eixa (aqueixa) pronunciació és comuna en quasi tot el País Valencià, llevat del Migjorn ( ELX, Baix Vinalopó i comarques adjacents). Resulta de no fer l'elisió del pronom personal (me, te i se) i l'altre pronom:ho. Així seria Me ho dones= me-u= meu dones; igual amb el de segona i tercera persona:teu o seu. A Elx si que he sentit, sorpresivament per a mi, fer l'elisió "correcta M'ho dones= m-u dones. El que si que puc assegurar és que el pronom Ho quasi sempre el pronunciem "HU". Trobe que en un examen de nivell alt la pronúncia de "me-u" per m'ho (m'hu), no seria "acceptada" igual que no s'acceptaria dir aixina (forma usual) per així. Hauríem de tenir present els diversos nivells de la llengua, fóra el dialecte que fóra. Crec que el que cal, en aquest exàmens, és no barrejar el dialecte occidental i l'oriental, referint-se els mots o formes verbals.

 

[Dymn]

Aquesta pronunciació també l'he sentida al Camp de Tarragona, de part de gent gran, i no crec que tingui a veure amb el pronom datiu me/te/se, també passa quan ho va sol, sempre que es trobi abans del verb. Això diu el DCVB:

Fon.: la pronúncia d'aquest pronom depèn de la fonètica sintàctica, o sia, de la posició que el mot ocupa dins la frase. 1.o En posició enclítica precedit de forma verbal acabada en consonant o en u (com fer-ho, escolteu-ho), es pronuncia o en els dialectes occidental i valencià, ó en el mallorquí i menorquí, u en l'oriental i eivissenc.—2.o En posició postvocàlica (com canta-ho, ell bé ho diu) es pronuncia w en tots els dialectes.—3.o En posició inicial de frase fonètica (com ho veurem, ho hem vist), es diftonga en heu (əw en or. i bal., ew o aw en occ. i val.).

 

[gvergara]

A molt de pobles de Mallorca per a dir ho o lo diuen heu: No m'heu puc creure. Heu meu és més vell. Això duu a sentir: heu heu fet? (¿Lo habéis hecho?

Només per saber... A Mallorca existeix l'article lo???

Gràcies per endavant,

Gonzalo

 

[Agró]

Amb prou feines.
Del Joan Alcover (Ciutat de Mallorca, 1854-1926) he trobat només dos casos:

Desolació ("jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.")
La Balanguera ("de nostra vida treu lo fil.")

I una particularitat molt local:
Mallorquí (Viquipèdia) El mallorquí es caracteritza, com tot el baleàric, per usar l'article salat es, sa; es (pronunciat ets davant vocal), ses, en lloc de: el, la, els, les amb la majoria de noms en els registres informals. Hi ha, però, l'excepció de la vila de Pollença, on els articles masculins són u, davant consonant (u nin), l davant vocal (l'ase), en el singular; i els (els ases), en el plural; i els femenins, la (amb la forma elidida l'), les. Després de la preposició amb s'usa la forma so en el singular davant consonant, i sos en el plural; i a Pollença, lo i u en la mateixa posició, i los.

 

[LoQuelcomiste]

Jo també ho faig de tant en tant. Segons el DCV depén de la posició sintàctica de la paraula. Jo no ho faig exactament aixi, però el DCVB diu:

Fon.: la pronúncia d'aquest pronom depèn de la fonètica sintàctica, o sia, de la posició que el mot ocupa dins la frase. 1.o En posició enclítica precedit de forma verbal acabada en consonant o en u (com fer-ho, escolteu-ho), es pronuncia o en els dialectes occidental i valencià, ó en el mallorquí i menorquí, u en l'oriental i eivissenc.—2.o En posició postvocàlica (com canta-ho, ell bé ho diu) es pronuncia w en tots els dialectes.—3.o En posició inicial de frase fonètica (com ho veurem, ho hem vist), es diftonga en heu (əw en or. i bal., ew o aw en occ. i val.).

Però trobo que la majoria fem la 3 com a hu i la 2 com a heu si va precedida de pronom feble acabat amb e. Potser és l'evolució normal de la llengua, potser ho diu malament al DCVB, o potser és senzillament vulgarisme per no apostrofar, però no crec que sigui un barbarisme, en qualsevol cas.

PS: Veig que ja ho havien citat, però crec que aporto tanmateix i ho deixo així.

 

[dalfo]

Moltes gracies a tots pels comentaris.

Com a apunt personal, estes coses son les que no entenc de la gramàtica valenciana. ¿Perquè s'ha de prendre com correcte y hem d'adoptar un parlar diferent que a tota llum ve circumscrit del dialecte Barceloní?. M'ho no es diu mes que a comptades ocasions de les àrees del dialecte Tortosí o de transició.

Dit d'una altra manera, al Castellà per exemple, el "seseo" està acceptat com a varietat fonològica, de manera que es correcta. Al Valencià al menys Oral, deuria ser igual. Per contra, crec que es eliminar les senyes valencianes..

 

[tenienteramires]

El pronom feble HO es pot pronunciar de diferents formes depenent de la posició. Davant de consonant sona "heu" o "hu" (heu/hu faig), davant o després de vocal "hu" (hu agafaré, porta-hu), després de consonant "ho" (vull comprar-ho), després dels pronoms febles "me", "te" i "se" sona "heu" (m'heu han dit).

Al final la pronunciació és com se't faça més natural, i és normatiu. Tin en compte que np és correcte pronunciar-lo sempre amb una o, a banda que sona molt forçat.

 

[dalfo]

Moltes gràcies per l'explicació. Ara sí que ho he entès. Tinc alguns dubtes més, per favor, ¿et puc citar en el futur?.

 

[tenienteramires]

@dalfo I tant!

 

[Elxenc]

El pronom feble HO es pot pronunciar de diferents formes depenent de la posició. Davant de consonant sona "heu" o "hu" (heu/hu faig), davant o després de vocal "hu" (hu agafaré, porta-hu), després de consonant "ho" (vull comprar-ho), després dels pronoms febles "me", "te" i "se" sona "heu" (m'heu han dit).

Al final la pronunciació és com se't faça més natural, i és normatiu. Tin en compte que np és correcte pronunciar-lo sempre amb una o, a banda que sona molt forçat.

Vols dir, que la pronunciació de "m'ho han dit= mehu/me'u han dit" fora de la ciutat de València i contornada, també és habitual? Jo no l'he sentida i la tenia com una caracteristica del valencià de l' Horta. Darrerament les pel·licules de la tv. A punt estan doblades i aquesta característica (me'u han dit) l'emprem molt, a voltes la sent fora de lloc, una mica forçada, segons en quina frase

 

[tenienteramires]

Vols dir, que la pronunciació de "m'ho han dit= mehu/me'u han dit" fora de la ciutat de València i contornada, també és habitual? Jo no l'he sentida i la tenia com una caracteristica del valencià de l' Horta. Darrerament les pel·licules de la tv. A punt estan doblades i aquesta característica (me'u han dit) l'emprem molt, a voltes la sent fora de lloc, una mica forçada, segons en quina frase

Jo soc del Maestrat i ací diem "m'heu", que demés és la pronunciació recomanada. També es pot sentir "m'hu" entre els jóvens, segurament per la influència de la llengua escrita

 

[Elxenc]

Jo soc del Maestrat i ací diem "m'heu", que demés és la pronunciació recomanada. També es pot sentir "m'hu" entre els jóvens, segurament per la influència de la llengua escrita

Ara estic fet un embolic. Vols dir que "m'heu" n'és la pronunciació recomanda? Però d'on fas eixir eixe "m'heu" (no meu, ni me'hu)? Ho (HEU?) vas venir de "m'haveu dit... o de m'ho han dit?

 

[tenienteramires]

Ara estic fet un embolic. Vols dir que "m'heu" n'és la pronunciació recomanda? Però d'on fas eixir eixe "m'heu" (no meu, ni me'hu)? Ho (HEU?) vas venir de "m'haveu dit... o de m'ho han dit?

Vull dir, que la pronunciació recomanada de M'HO i que gastem al Maestrat és "m'heu"

 

[Doraemon-]

A la major part del País Valencià es pronuncia "eu" (davant del verb), llevat d'algunes zones on es pronuncia "u", tot i que jo diria que no hi ha cap regla fixa. En "no ho sé" se sol sentir més "no u sé" que "no eu sé", fins i tot a les zones on predomina la pronunciació "eu" com al cap i casal; depén una mica de si precedeixen o segueixen altres vocals