Paraules i expressions "genuïnes d'Andorra"

elroy

Moderator: EHL, Arabic, Hebrew, German(-Spanish)
US English, Palestinian Arabic bilingual
Acabo de veure un vídeo on es diu que les paraules i expressions següents són "genuïnes d'Andorra":
  1. carrota (pastanaga)
  2. grandalla (narcís)
  3. torb (el vent del Pirineu)
  4. borrufar (nevar i fer vent alhora)
  5. tavella (mongeta tendra)
  6. posella (prestatge)
  7. clípol (autobús que fa trajectes urbans)
  8. foc i lloc (impost del comú)
  9. batlle (jutge)
Què vol dir que siguin "genuïnes d'Andorra"? Que nomès es fan servir a Andorra? Que es van originar a Andorra però es fan servir en altres llocs també?

Esteu d'acord amb la llista? Què me'n podeu dir?
 
Last edited:
  • Hola Elroy :)

    Imagino que són paraules típiques d'Andorra, però també és probable que es facin servir a les àrees limítrofes, com poden ser l'Alt Urgell o la Cerdanya. Les tres últimes, que són diguem-ne de caire urbà, polític o legal, segurament són úniques del Principat per la seva condició d'estat independent. Per exemple els "municipis" a Andorra són les parròquies, els "ajuntaments" comuns, els "alcaldes" cònsols majors, etc.

    Tavella i batlle també s'utilitzen fora d'Andorra però la primera és solament la beina que envolta la mongeta tendra i la segona un sinònim secundari d'alcalde.
     
    Acabo de veure un vídeo on es diu que les paraules i expressions següents són "genuïnes d'Andorra":
    1. carrota (pastanaga)
    2. grandalla (narcís)
    3. torb (el vent del Pirineu)
    4. borrufar (nevar i fer vent alhora)
    5. tavella (mongeta tendra)
    6. posella (prestatge)
    7. clípol (autobús que fa trajectes urbans)
    8. foc i lloc (impost del comú)
    9. batlle (jutge)
    Què vol dir que siguin "genuïnes d'Andorra"? Que nomès es fan servir a Andorra? Que es van originar a Andorra però es fan servir en altres llocs també?

    Esteu d'acord amb la llista? Què me'n podeu dir?

    Des d'un punt de vista geolingüístic, Andorra pertany en essència a l'Alt Urgell, per la qual cosa, com bé diu en Dymn, serà ben natural de trobar paraules idèntiques o semblants en els parlars nordoccidentals més propers. Amb això vull dir que mots com ara torb o borrufar, fenòmens naturals al Pirineu, de ben segur que es fan servir en altres contrades pirinenques, encara que no es coneguin prou a la Catalunya costanera. Posella és un d'aquells mots ben bonics i genuïns del català que s'han anat perdent a molts dels indrets on es deia. En el cas de grandalla, el que fa associar-la clarament a Andorra és que en sigui la flor nacional.

    Però des d'un punt de vista geopolític, en tractar-se d'un Estat sobirà, és normal que compti amb alguns mots únics a la seva situació, sobretot de caràcter jurídic i polític. Un exemple diferent seria el de clípol, un acrònim de Climent i Pol, els empresaris que van fundar la línia d'autobusos.

    Carrota és un cas a banda. Es tracta d'un gal·licisme, arrelat principalment a la Catalunya Nord, en contacte amb Andorra, que també ha patit una forta influència francesa. Amb tot, la paraula també podem trobar-la, amb variants fonètiques o confosa amb l'antropònim Carlota, a les Terres de l'Ebre i al País Valencià. En pots resseguir els detalls al mapa de la pastanaga (pdf) de l'Atles Lingüístic.

    Si hi estàs interessat, aquest document de l'IEC parla del vocabulari andorrà i del seu reconeixement normatiu. Al punt cinc, s'hi anomenen propostes lèxiques suggerides pel Servei de Política Lingüística d'Andorra de possible incorporació futura a les obres de consulta normatives. M'agrada que hagis tret el tema, perquè admeto que moltes d'aquestes paraules no les coneixia pas.
     
    Back
    Top