Passar-se de llest

[Penyafort]

L'altre dia, escoltant la consellera de Salut -els que més parlen ara, malauradament-, vaig sentir que deia l'expressió "passar-se de llest", calc evident i barroer del castellà. Després de consultar com en diuen les altres llengües romàniques, és palès que en els registres més aviat familiars, cada terra fa sa guerra.

El Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana tradueix pasarse de listo com (voler) ésser massa espavilat, cosa que amb franquesa no em fa el pes. (A banda que "espavilat" és un castellanisme antic però que ha mort mots preciosos com deixondit o eixerit...)

En resum: hi ha cap manera de dir aquesta expressió en un català una mica més nostrat? Grans mercès per endavant!

 

[Xiscomx]

El meu padrí vell deia:
—Aquest es creu el més llest del món i el mosset del barber li pren el pèl.

 

[Agró]

LLEST, LLESTA
Refr.
—«A un llest, un prest»: es diu parlant d'un assumpte en què qualcú volia obrar amb excessiva vivor i enganyar els altres, i ha estat enganyat per un de més viu que ell.
(DCVB)

Què et sembla? La formulació és diferent i no n'hi ha cap verb, però la situació contextual és similar, oi?

 

[Circunflejo]

Fer el viu.

 

[Penyafort]

El meu padrí vell deia:
—Aquest es creu el més llest del món i el mosset del barber li pren el pèl.

Bona aquesta!

LLEST, LLESTA
Refr.
—«A un llest, un prest»: es diu parlant d'un assumpte en què qualcú volia obrar amb excessiva vivor i enganyar els altres, i ha estat enganyat per un de més viu que ell.
(DCVB)

Què et sembla? La formulació és diferent i no n'hi ha cap verb, però la situació contextual és similar, oi?

I tant, de segur que pot anar bé en més d'un context, no sempre cal la mateixa estructura. No coneixia pas l'expressió. També m'agrada molt això de "obrar amb excessiva vivor".

Fer el viu.

Aquesta està molt bé i entronca amb el comentari d'abans d'obrar amb excessiva vivor. Potser caldria afegir-hi un massa per donar aquesta idea de "passar-se", de fer-ho en excés, però definitivament com a solució sona molt més catalana.


Mercès a tothom!