personatge

gvergara

Senior Member
Castellano (variedad chilensis)
Hola,

En un fòrum en què participen persones catalanes he llegit el següent missatge. M'agradaria saber si personatge té connotacions negatives, ja que en la meva varietat de castellà no la té, però a l'oració original hi ha un però que em confon. Context: Discuteixen sobre la celebració de Laporta amb els jogadors del FC Barcelona.

Els fan PCR cada setmana i tests d'antígen cada entrenament i partit. Realment el Laporta fa equip... és un personatge, però té carisma.

Gràcies per endavant,

G.
 
  • Agró

    Senior Member
    Spanish-Navarre
    Hola,

    En un fòrum en què participen persones catalanes he llegit el següent missatge. M'agradaria saber si personatge té connotacions negatives, ja que en la meva varietat de castellà no la en té, però a l'oració original hi ha un però que em confon. Context: Discuteixen sobre la celebració de Laporta amb els jogadors jugadors del FC Barcelona.

    Els fan PCR cada setmana i tests d'antígen cada entrenament i partit. Realment el Laporta fa equip... és un personatge, però té carisma.

    Gràcies per endavant,

    G.
    DLE
    personaje
    3. m. Persona singular que destaca por su forma peculiar de ser o de actuar. El boticario del pueblo es todo un personaje.

    Aquesta és l'accepció que ens interessa i que és prou comuna aquí. De vegades té connotacions negatives. No sempre, però. Suposo que, efectivament, l'autor de la frase estableix un contrast que, si més no, existeix dins el seu cap.
     
    Last edited:

    gvergara

    Senior Member
    Castellano (variedad chilensis)
    Gràcies pel teu ajut. És precisament allò el que m'agradaria que pogués ser aclarit: És comú que la paraula personatge sigui emprada amb connotacions negatives a Catalunya? Perquè aquí a Xile no la hi fem servir d'aquesta manera.
     

    Lamarimba

    Senior Member
    Amb el col·loquial personatja, el sentit pejoratiu s'intensifica:

    Només tres mentides?? Si aquesta 'personatja' menteix més que parla!

    M'estàn posant molts problemes per fer-me les analítiques... i la "personatja" que m'ha atès avui a la Clinica del Pilar s'emporta la palma de (no) Atenció al pacient. Quina tia més estúpida, per favor!!
     
    Last edited:

    Dymn

    Senior Member
    És una expressió amb connotacions només lleugerament negatives, algú estrafolari i que té una personalitat o una manera d'actuar molt peculiars, com pot ser el nou president del Barça. El "però" serveix perquè segons l'autor aquest tarannà el proveeix de carisma i per tant ho troba positiu.
     

    Elxenc

    Senior Member
    català/valencià-castellano
    Gràcies pel teu ajut. És precisament allò el que m'agradaria que pogués ser aclarit: És comú que la paraula personatge sigui emprada amb connotacions negatives a Catalunya? Perquè aquí a Xile no la hi fem servir d'aquesta manera.
    Trobe (crec) que sobra aquest pronom "hi" per tal i com està redactat. M'he aguardat a que algú diguera alguna cosa (quelcom), però... La meua correcció, si ja ha dic "aquí a Xile"; ja no cal afegir-ne res, perquè el pronom "hi", substituiria "a Xile"; ara bé si darrerre haguera posat una coma, llavors si que hi cabria el pronom "hi" gramaticalment, al meu parer una mica forçada la construcció- crec que no s'usa enlloc així. "Perquè aquí a Xile, no la hi fem ..."; la coma dissimula.
    De totes maneres aguardarem una miqueta a veure que en diuen els més experts sobre el punt que jo li he assenyalat. Els valencians (o jo en particular) tenim un cavall de batalla amb el pronom "hi".
     

    Dymn

    Senior Member
    Jo el trobo forçat el pronom, però és acceptable, penso. Quan el complement es disloca a la posició inicial, s'acostuma a (ben sovint és obligatori) repetir el pronom:

    A ell no li donaré el regal.
    Això no ho faré.
    De maduixes no en menjaré.
    A França no hi he estat mai.


    En aquestes oracions és obligatori (si més no això em diu la intuïció), però en frases com ara la de l'OP no el fem servir, trobo. Per exemple "a Catalunya diem X". Sona estrany dir "a Catalunya hi diem X". Potser perquè el significat real de la frase és "els catalans diem X", no ho deixarem de dir si marxem de Catalunya.

    En resum, no ho consideraria incorrecte, almenys pel que tinc entès, però no l'aconsellaria tampoc.
     

    gvergara

    Senior Member
    Castellano (variedad chilensis)
    En resum, no ho consideraria incorrecte, almenys pel que tinc entès, però no l'aconsellaria tampoc.
    Gràcies a tots dos. Pel que jo sé, quan un complement de lloc es trasllada al principi de l'oració, gramaticalment és acceptable, però és bon assabentar-me que no es aconsellable fer-ho.
     
    Top