Portar o portar-se

[Twist-ful]

Bon dia:

En el sentit de “traer”, és el verb portar pronominal o no? En les següents frases, seria millor usar portar o portar-se?

(En el context d’un col·legi on el professor ha comprat una incubadora per criar uns pollets.)
- Papá, el professor diu que tres setmanes després que neixen tots els pollets, els nens que vulguin y si els papás diuen que sí, poden portar-ne (portar-se’n) un a casa. Jo puc portar-hi pollet (portar-m’hi) un pollet?

Perdoneu si el context sembla una mica rebuscat, però és el primer que se m’ha acudit.

Gràcies

 

[Penyafort]

No estic segur que es correspongui gaire el que vols dir amb l'exemple, perquè en l'oració el nen s'emportaria un pollet de la incubadora a casa seva. És a dir, el verb aquí seria emportar-se (o endur-se).

- Papà, el professor diu que tres setmanes després que neixin tots els pollets, els nens que vulguin, i si els papàs diuen que sí, poden emportar-se'n un a casa. Jo puc endur-me un pollet? (Puc endur-me'n un, de pollet?)​

 

[Xiscomx]

Aquí va la meva:
—Papà, el professor diu que tres setmanes després que nesquin els pollets, els nins que vulguin, si els papàs volen, se'n poden endur un a casa. Jo, què en puc agafar un de pollet?

 

[Twist-ful]

Gràcies al dos. Ara he vist que l’exemple que vaig posar no correspon bé amb allò que preguntava. De totes formes, m’heu ajudat a aclarir el dubte que tenia.

Entenc que en l’última frase que va escriure Penyafort (jo puc endur-me’u un, de pollet), també es podria fer servir el verb emportar-se. És així?

 

[Penyafort]

Entenc que en l’última frase que va escriure Penyafort (jo puc endur-me’u un, de pollet), també es podria fer servir el verb emportar-se. És així?

Correcte. I per a bona part dels parlants, portar i emportar-se són més comuns que no dur i endur-se'n, sovint reservats a l'escrit.

 

[Elxenc]

Correcte. I per a bona part dels parlants, portar i emportar-se són més comuns que no dur i endur-se'n, sovint reservats a l'escrit.

·
N'és més que evident que, com valencià, no puc estar d'acord amb la darrera frase: "portar i emportar-se són més comuns que no dur i endur-se'n, sovint reservats a l'escrit". Tant els valencians com els balears (en Xiscomx ho ha escrit al seu missatge anterior) continuem a usar els verbs dur i endur amb bastant freqüència, alternant-los amb portar i emportar, segons la zona hi ha predomini d'uns verbs o dels altres. No puc parlar amb seguretat pels parlant del català occidental de Catalunya, però em pense que faran igual que nosaltres el valencians, també parlants de l'occidental : Què dus entre mans?; Què duràs per al sopar de cabasset? Quin premi s'endugué/emportà?

 

[Penyafort]

·
N'és més que evident que, com valencià, no puc estar d'acord amb la darrera frase: "portar i emportar-se són més comuns que no dur i endur-se'n, sovint reservats a l'escrit". Tant els valencians com els balears (en Xiscomx ho ha escrit al seu missatge anterior) continuem a usar els verbs dur i endur amb bastant freqüència, alternant-los amb portar i emportar, segons la zona hi ha predomini d'uns verbs o dels altres. No puc parlar amb seguretat pels parlant del català occidental de Catalunya, però em pense que faran igual que nosaltres el valencians, també parlants de l'occidental : Què dus entre mans?; Què duràs per al sopar de cabasset? Quin premi s'endugué/emportà?

Estic molt d'acord amb el que dius i jo també els alterno moltíssim. Per això he dit bona part dels parlants.

 

[Dymn]

Emportar-se o endur-se quan agafes una cosa i comences a transportar-la, portar o dur pel propi fet. Suposo que és la mateixa diferència que adormir-se i dormir. Portar almenys en el sentit literal del verb no pot ser reflexiu.

Per cert papà en català sona molt pijo, almenys a Catalunya