pota ranca

su123

su123

Senior Member
Baix Empordà
Catalonia/Catalan-Spanish
Bones!!

Hi ha aquesta expressió "anar/estar amb la pota ranca" que vol dir anar/estar coix. Em podríeu dir si és correcte en català? I en tot cas, quin és l'origen de "ranca"? Ho estic buscant i no en sé trobar res.
Gràcies!!

PS. ah, i també si la utilitzeu:)
 
    • Hola Sue,

    Diria que si que es correcte. I com a origen, no ho se, però en veterinària, una pota ranca és aplicat -crec- als rumiants per significar que la pota es mou malament. D'aquí a anar coix no hi va gaire.

    També ho fem servir per a una cadira o taula que "balla".
     
    RIU said:
    Hola Sue,

    Diria que si que es correcte. I com a origen, no ho se, però en veterinària, una pota ranca és aplicat -crec- als rumiants per significar que la pota es mou malament. D'aquí a anar coix no hi va gaire.

    També ho fem servir per a una cadira o taula que "balla".
    Click to expand...

    Sí, és veritat això de la pota ranca aplicat a les taules i cadires. Jo també ho faig servir en aquest context. Gràcies!!
    Pel que fa a veterinària, suposo que deu ser en un registre col.loquial i prou, no?
     
    su123 said:
    Pel que fa a veterinària, suposo que deu ser en un registre col.loquial i prou, no?
    Click to expand...

    Doncs ho ignoro, però més aviat crec que en sigui l'origen i que després ho hem aplicat a altres coses de la vida quotidiana. En tot cas tampoc estic en condicions d'afirmar el contrari.
     
    Hola!

    He trobat això. Sí que és correcte i, pel que diu el diccionari, té un origen germànic o gòtic. El diccionari etimològic diu el mateix. D'això que dieu de veterinària, ni idea...

    Jo sí que ho faig servir i també el verb, ranquejar.

    Salut! :)
     
    betulina said:
    Hola!

    He trobat això. Sí que és correcte i, pel que diu el diccionari, té un origen germànic o gòtic. El diccionari etimològic diu el mateix. D'això que dieu de veterinària, ni idea...

    Jo sí que ho faig servir i també el verb, ranquejar.

    Salut! :)
    Click to expand...


    Molt bo l'enllaç, jo no ho he sabut trobar perquè no sabia que es pogués dir en masculí. No ho havia sentit mai. Jo buscava "ranca" i no em sortia.
    Moltes gràcies, Riu i Betulina!!
     
    I els amics Alcover-Moll diuen: Coix; que camina malament o tort (or., occ., val.); cast. renco, cojo, derrengado. Con se diu alcun home és blanch o negre, malaute o ranch, Llull Gatz. 339. Era llejament ranca, car del taló se dava en l'anca, Metge Fort. 70. Negre forment no dóna blancha pasta | ne l'ase ranch és animal corrent, Ausiàs March vi. Son company... anava un xic corb i ranc, Oller Febre, i, 14. Vós qui sou encimbellada | damunt del món eixut i ranc, Carner Ofrena 25. La bèstia havia quedat ranca de la caiguda, Espriu Lab. 130. «Aquest home té una cama ranca».
    Ranc: llin. existent a Barcelona i València.
    Fon.: ráŋ (or.); ráŋk (val.); ráŋko (Tortosa, val.).
    Etim.: del fràncic rank, mat. sign. (Rev. Fil. Hisp. vi, 156).

    Què? Com ha començat la setmana? Molts petons a tots! :)
     
    Coix és el mot més emprat des de fa segles i aquell al qual ens remet ranc quan el cerquem al DIEC.

    Tanmateix, ranc és possiblement el mot més genuïnament català dels dos, o si més no, el més antic. Coix sembla que s'introduí en la llengua ja cap a les acaballes de l'edat mitjana, potser per influència iberoromànica.
     
    You must log in or register to reply here.
    Back
    Top