pronunciació de la lletra c (tinc, aprenc)

[gvergara]

Hola,

Pel que sé, la c de la terminació _nc és muda en paraules com ara cinc i banc. Tanmateix, no sé si cal pronunciar aquesta lletra en català oriental en formes verbals de la primera persona singular del present indicatiu d'alguns verbs irregulars com ara tinc, venc o aprenc, entre d'altres. Gràcies per endavant,

Gonçal

 

[Dymn]

A veure, en català central:

M'estranyaria molt que es tractés diferent el -nc de banc que el de vinc només per ser de diferent categoria gramatical.

Quant a la pronunciació del segon so dels grups consonàntics finals, jo els classificaria en tres, en general:

1. Es pronuncia sempre: -lc (solc), -lp (alp) -rc/-rg (Marc), -rn (carn), -rm (dorm) -sc (basc), -Xs (fals, fons)
2. Depèn del parlant i de la situació: -rt/-rd (obert), -st (vist), -nc (tinc)
3. No es pronuncia mai: -nt (pont), -mp (camp), -lt (alt)

Quan dic que el grup -nc depèn, vull dir que la pronunciació oscil·la entre "ting" i "tingk" (seria la diferència de l'anglès thing i think). És a dir mai no es pronuncia "tin", això per començar. De què depèn? Doncs del parlant (del seu dialecte o de la influència del castellà que tingui), i de la situació (davant de vocals és possible que es pronunciï "tingk", davant de consonant o aïlladament ho dubto molt).

 

[Novasky]

Hola! Una pregunta, entre dos consonants es pronuncia c? per exemple paraula doncs

 

[Dymn]

Sí però aquesta paraula és una excepció perquè no s'hi pronuncia la c.

 

[Novasky]

Sí però aquesta paraula és una excepció perquè no s'hi pronuncia la c.

Gràcies 😊

 

[Elxenc]

A veure, en català central:

M'estranyaria molt que es tractés diferent el -nc de banc que el de vinc només per ser de diferent categoria gramatical.

Quant a la pronunciació del segon so dels grups consonàntics finals, jo els classificaria en tres, en general:

1. Es pronuncia sempre: -lc (solc), -lp (alp) -rc/-rg (Marc), -rn (carn), -rm (dorm) -sc (basc), -Xs (fals, fons)
2. Depèn del parlant i de la situació: -rt/-rd (obert), -st (vist), -nc (tinc)
3. No es pronuncia mai: -nt (pont), -mp (camp), -lt (alt)

Quan dic que el grup -nc depèn, vull dir que la pronunciació oscil·la entre "ting" i "tingk" (seria la diferència de l'anglès thing i think). És a dir mai no es pronuncia "tin", això per començar. De què depèn? Doncs del parlant (del seu dialecte o de la influència del castellà que tingui), i de la situació (davant de vocals és possible que es pronunciï "tingk", davant de consonant o aïlladament ho dubto molt).

Per què useu "sempre" però no aclariu clarament amb insistència que seria a la vostra zona? Tal i com l'has escrit pot donar a entendre que en el català mai no es pronuncia "3. No es pronuncia mai: -nt (pont), -mp (camp), -lt (alt)". seria convenient que ho assenyalares altra volta, "Al català central" -com dius allà dalt. Perquè les demandes solen fer-les per l'estàndard general (en tenim dos o tres, de estàndards generals, per a certes coses) Serè/estaré susceptible però vos passa molt a sovint. El valencians (català occidental) si que pronunciem aquest grup de consonants sense cap problema: dimarts (no dimars); pont-ponts ( no fem pons), camp-camps, i fins i tot "prompte". Quina no fou la meua sorpresa en aplegar a l'estació de SANTS i veure escrit el nom per primera volta. Jo sempre havia sentit estació "SANS" i suposava que s'escriuria SANÇ (nom propi) Estació de SANÇ qualque personatge històric.

 

[Dymn]

Perdona, però pensava que quedaria clar deixant-ho explícit des del principi. No he d'estar tota l'estona dient-ho perquè s'entengui. Si de cas el que he dit d'erroni és que sí que es pronuncia la t quan sant, vint, cent van seguits de vocal o quan els gerundis van seguits d'un pronom. Que hi ha gent que se la menja, aquesta t també, però no sé si és correcte.

Serè/estaré susceptible però vos passa molt a sovint. El valencians (català occidental) si que pronunciem aquest grup de consonants sense cap problema: dimarts (no dimars); pont-ponts ( no fem pons), camp-camps, i fins i tot "prompte".

Sí? Tots els valencians?

 

[Xiscomx]

... i tots els baleàrics. Per aquí no mos menjam mai cap lletra d'un grup de consonants, tengui ses que tengui.

 

[Doraemon-]

Sí? Tots els valencians?

Potser en algun poble no ho fan, és molt difícil sempre dir "tots", "mai", "sempre"..., o potser en alguna paraula molt particular, però com a norma general, doncs sí. No hi ha pràcticament consonants mudes, en valencià. Fins i tot les exagerem més quan van a final de paraula i en grups consonàntics; alguns per a reforçar la pronunciació fan fins i tot una lleugeriiiiiíssima vocal neutra després, excepte que la següent paraula comence per vocal, conseqüència del reforç de la consonant final: el pont(ə), el president(ə), alt(ə), m'agrada molt(ə), vaig al camp(ə)...
Preferim inventar-nos vocals abans que menjar-nos una consonant, vaja. Hi ha d'altres fenòmens fonètics, com el que es produeix amb el grup -ts a final de paraula (al menys al valencià central), que presenta una aproximació al so /tʃ/. Exagerant una mica: "en són moltx", "el dia de totx santx"...
Tenim altres fenòmens, però jo diría que "mai" (amb les degudes cauteles) fem mudes aquestes T, P, C...
Per a mí tinc, cinc, banc.... es pronuncien tal i com s'escriuen, amb una -k final ben clara.
Doncs seria una excepció, però fins i tot aquesta no és tampoc del tot muda. No diem "donks", però tampoc no diem "dons"; la pronunciem més pareguda a "dongs" (dɔ́ŋs).

 

[Dymn]

Tenim altres fenòmens, però jo diría que "mai" (amb les degudes cauteles) fem mudes aquestes T, P, C...

Doncs estan bastant igualades les zones on s'emmudeixen i on es mantenen, tot i que segurament les segones tenen un major pes demogràfic. Mapa.

Doncs seria una excepció, però fins i tot aquesta no és tampoc del tot muda. No diem "donks", però tampoc no diem "dons"; la pronunciem més pareguda a "dongs" (dɔ́ŋs).

Aquí és "dòns", no vols dir que si pronuncieu la c (d'una manera o altra) és per influència de l'ortografia? Crec que és una paraula introduïda per la llengua escrita al País Valencià.

 

[Penyafort]

Podria ser; jo també sento sempre els occidentals dir pos i no doncs. De tota manera, i tenint en compte l'antic donques (amb plural del tipus "mentres" que també hi és a l'aragonès doncas i l'italià dunque), tampoc no hauria de resultar-nos tan estrany el fet de pronunciar aquesta -c. De fet, el francès bé que emmudeix també la -c de banc però pronuncia la de donc.

 

[Olaszinhok]

De fet, el francès bé que emmudeix també la -c de banc però pronuncia la de donc.

De fet, els francesos tampoc no estan d'acord amb la pronunciació del mot donc i en alguns casos la c final no s'hauria de pronunciar, almenys segons el diccionari Le Petit Robert.

donc (prononciation)

 

[Dymn]

Sí, és estrany perquè al DCVB l'àrea que se li dona a dons és prou reduïda, hi ha també doncs pronunciat amb /ŋ/, així com donques i fins i tot donces. Personalment només he sentit donques per part d'un nord-català, i doncs amb /ŋ/ per part d'alguns no-natius. Durant l'últim segle es deu haver universalitzat el doncs pronunciat sense la c.