LoQuelcomiste
Senior Member
Catalan (Northwestern) & Spanish - Spain
Bon vespre.
Sóc parlant de nord-occidental i, sobretot en registres col·loquials, pronuncio (com ho fan també altres del meu entorn) "haig" (del verb haver) com "ai" (i no com "atx"), "faig" (del verb fer, no l'arbre) com "fai" (no "fatx") i vaig com "vai" (no "vatx"). No se m'acuden més exemples d'això, tot i que potser n'hi hagi, i no és un fenòmen que, fins on m'hagi adonat, s'apliqui als mots d'altres categories (no dic "estoi" per "estoig", ni "roi" per "roig" ni "rai" per "raig" ni "fai" per a l'arbre, ni "mai" per "maig" ni, curiosament, "vei" per "veig").
Assumeixo que és una pronunciació genuïna, car es veu afavorida per la ortografia, tampoc no se m'acuden influències del castellà que ho poguessin explicar* i, en canvi, sí s'aproxima a la conjugació occitana dels verbs "aver" (ièu ai) i "far" (ièu fau).
Avui, he llegit un text escrit en rossellonès no-estandaritzat que també feia servir "fai" per "faig". En canvi, havent-hi estat un bon temps, diria que mai no haig sentit parlants de Barcelona ni rodalies pronunciar-ho així (per a ser justs, no m'hi he fixat gaire, i "haig" és una forma molt rara a Barcelona en comparació amb "he").
Així doncs, plantejo el següent:
- Quina és l'extensió geogtàfica d'aquest fenòmen? Es troba documentat en textos antics?
- Té algun nom concret aquest fenòmen?
- Se us acuden més ocasions en les quals aquesta pronunciació tingui lloc? Segueix alguna norma específica que se m'hagi pogut escapar?
Moltes mercès!
* Sí que el poble de "Mont-roig de Tastavins" es castellanitza "Monroyo". Però, més enllà de la curiositat, la pronunciació seria "Montròtx", i en tot cas el nom en castellà seria la derivació d'alguna pronunciació molt local o antiga (o aragonesa) del nom, ja que no és "Monterrojo".
PD: Llegint llejam he vist que en un post reflotat recentment ja es fa esment del mateix, tot i que no s'hi centra la conversa. Crec que aquest post és vàlid com a qüestió diferent, però deixo l'enllaç aquí. Haig, he hec i hai
Sóc parlant de nord-occidental i, sobretot en registres col·loquials, pronuncio (com ho fan també altres del meu entorn) "haig" (del verb haver) com "ai" (i no com "atx"), "faig" (del verb fer, no l'arbre) com "fai" (no "fatx") i vaig com "vai" (no "vatx"). No se m'acuden més exemples d'això, tot i que potser n'hi hagi, i no és un fenòmen que, fins on m'hagi adonat, s'apliqui als mots d'altres categories (no dic "estoi" per "estoig", ni "roi" per "roig" ni "rai" per "raig" ni "fai" per a l'arbre, ni "mai" per "maig" ni, curiosament, "vei" per "veig").
Assumeixo que és una pronunciació genuïna, car es veu afavorida per la ortografia, tampoc no se m'acuden influències del castellà que ho poguessin explicar* i, en canvi, sí s'aproxima a la conjugació occitana dels verbs "aver" (ièu ai) i "far" (ièu fau).
Avui, he llegit un text escrit en rossellonès no-estandaritzat que també feia servir "fai" per "faig". En canvi, havent-hi estat un bon temps, diria que mai no haig sentit parlants de Barcelona ni rodalies pronunciar-ho així (per a ser justs, no m'hi he fixat gaire, i "haig" és una forma molt rara a Barcelona en comparació amb "he").
Així doncs, plantejo el següent:
- Quina és l'extensió geogtàfica d'aquest fenòmen? Es troba documentat en textos antics?
- Té algun nom concret aquest fenòmen?
- Se us acuden més ocasions en les quals aquesta pronunciació tingui lloc? Segueix alguna norma específica que se m'hagi pogut escapar?
Moltes mercès!
* Sí que el poble de "Mont-roig de Tastavins" es castellanitza "Monroyo". Però, més enllà de la curiositat, la pronunciació seria "Montròtx", i en tot cas el nom en castellà seria la derivació d'alguna pronunciació molt local o antiga (o aragonesa) del nom, ja que no és "Monterrojo".
PD: Llegint llejam he vist que en un post reflotat recentment ja es fa esment del mateix, tot i que no s'hi centra la conversa. Crec que aquest post és vàlid com a qüestió diferent, però deixo l'enllaç aquí. Haig, he hec i hai
Last edited:
