Moltes gràcies per les vostres respostes. I també vull demanar, els possessius antics són àtons, llavors es pronuncien com: mon /mun/, sos /sus/, tos /tus/...?
DCVB:
MON (pl. mos), MA
Fon.:—a) Forma masculina: mun (pir-or., or., men., eiv.); mon (occ., val., mall.).—b) Forma femenina: mə (pir-or., or., bal.); ma (occ., val.). En la pronúncia dialectal, es diu
mu mare en lloc de
ma mare (mall., men.), per analogia de la forma masculina
mun de
mon pare.
SON (pl. sos), SA (pl. ses)
Fon.: sun (pir-or., or., men., eiv.); son (occ., val., mall.); davant el mot
pare, es pronuncia sum o som, per assimilació consonàntica.
Var. form. ant.:
so (usat en Jaume I Cròn. 495 davant mots castellans de parentesc: Don Alfonso de Molina, so tio, e so ermano don Felip; usat també en un document rossellonès: Ab En Johan so nebot, doc. a. 1308, ap. RLR, viii, 49).
Var. form. pl.: la forma de plural masculí normal és
sos, però en el dialecte valencià s'usa també la forma
sons.
TON (pl. tos), TA (pl. tes)
Fon.: tun (pir-or., or., men., eiv.); ton (occ., val., mall.); davant el mot
pare, es pronuncia tum o tom, per assimilació consonàntica.