pronunciació 'o'

[Novasky]

Por favor quien sabe en catalan la pronunciación de conjunción o es [o] o . Por que he visto que o es la conjunción atona, entonces hay que pronunciar como ??

 

[Agró]

Por favor quien sabe en catalan la pronunciación de conjunción o es [o] o . Por que he visto que o es la conjunción atona, entonces hay que pronunciar como ??

Fon.: /ɔ̞/ (en tots els dialectes, quan es pronuncia amb força); /o/ (quan es pronuncia relaxada; en aquest cas, en el català oriental arriba a pronunciar-se /u/).
(¿Hace falta que te traduzca esto?)

 

[ernest_]

Aunque sea átona no se neutraliza, por tanto es /o/ en todos los contextos. Personalmente, nunca he escuchado /u/, aunque es posible que exista en alguna parte.

 

[Dymn]

A veces escucho /u/, muy de vez en cuando y sobre todo con gente mayor, y yo de hecho lo pronuncio así en més o menys, pero para todo lo demás, es /o/. Lo de pronunciarlo abierto será en contextos muy enfáticos, no es lo habitual.

 

[tenienteramires]

En occidental normalment sona [o], però al tortosí pot sonar també /u/ quan va entre números (dos /u/ tres) i en alguna expressió com "mes /u/ menos (menys)".

 

[Novasky]

Moltes gràcies per les vostres respostes. I també vull demanar, els possessius antics són àtons, llavors es pronuncien com: mon /mun/, sos /sus/, tos /tus/...?

 

[Agró]

Moltes gràcies per les vostres respostes. I també vull demanar, els possessius antics són àtons, llavors es pronuncien com: mon /mun/, sos /sus/, tos /tus/...?

DCVB:
MON (pl. mos), MA
Fon.:—a) Forma masculina: mun (pir-or., or., men., eiv.); mon (occ., val., mall.).—b) Forma femenina: mə (pir-or., or., bal.); ma (occ., val.). En la pronúncia dialectal, es diu mu mare en lloc de ma mare (mall., men.), per analogia de la forma masculina mun de mon pare.
SON (pl. sos), SA (pl. ses)
Fon.: sun (pir-or., or., men., eiv.); son (occ., val., mall.); davant el mot pare, es pronuncia sum o som, per assimilació consonàntica.
Var. form. ant.: so (usat en Jaume I Cròn. 495 davant mots castellans de parentesc: Don Alfonso de Molina, so tio, e so ermano don Felip; usat també en un document rossellonès: Ab En Johan so nebot, doc. a. 1308, ap. RLR, viii, 49).
Var. form. pl.: la forma de plural masculí normal és sos, però en el dialecte valencià s'usa també la forma sons.
TON (pl. tos), TA (pl. tes)
Fon.: tun (pir-or., or., men., eiv.); ton (occ., val., mall.); davant el mot pare, es pronuncia tum o tom, per assimilació consonàntica.

 

[Dymn]

I també vull demanar, els possessius antics són àtons, llavors es pronuncien com: mon /mun/, sos /sus/, tos /tus/...?

Sí, amb /u/.

però en el dialecte valencià s'usa també la forma sons.

No sé perquè diu en dialecte valencià, jo a Catalunya no he sentit mai les formes sense n, sempre mons, tons, sons.

 

[Agró]

No sé perquè diu en dialecte valencià, jo a Catalunya no he sentit mai les formes sense n, sempre mons, tons, sons.

Home, mai, mai... Potser ha esdevingut antic o residual:
A la casa de mos pares... - Endrets - Geografia Literària dels Països Catalans
Gramàtica essencial de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans
Una enquesta, si més no curiosa:
[enquesta] Mon-vs-el meu (possessius)

 

[Dymn]

No dic que no es diguin, perquè no puc afirmar més enllà de la meva experiència. "Mos" és la forma tradicional per tant és possible trobar-la en contextos literaris sense que sigui com ho diu l'autor en la vida quotidiana.

En aquest fil els dos que diuen "mos" (i que ho han sentit sempre així) són valencians. Els catalans (o els testimonis que s'aporten) de diversos punts de Catalunya diuen "mons". Per això m'ha estranyat que precisament es marqui "mons" com a forma valenciana.

Les formes del plural dels possessius àtons (mos pares, tes filles, ses germanes) poden ser considerades residuals.

Això m'ha fet gràcia... És clar que "mos" és residual a Catalunya, però perquè diem "mons"

 

[Tin]

A Mallorca la conjunció o es pronuncia sempre o oberta.