Que Déu moneguard (mos ne guard)

< Previous | Next >

Circunflejo

Senior Member
Castellano de Castilla
A les Terres de l'Ebre canten aixó de:

A la jota, jota del gantxo del llum
que si no t'apartes t'el tiro damunt.
De les allabances i dels malparlats
i dels maltequiero que Déu moneguard.


Moneguard vol dir mos ne guard però, col·loquialment, és frequent aquesta contracció (si la resposta és afirmativa, especifiqueu, si us plau, les zones geogràfiques)?
 
  • Xiscomx

    Senior Member
    Español de España y Balear
    A Mallorca és molt més utilitzada, per no dir l'única, la forma mos en lloc de la normativa forma plena del pronom dèbil nos per a la primera del plural.

    La invocació literària a Déu perquè mos alliberi d'un mal és Déu nos en guard!, i la seva forma dialectal Déu mos en guard!, que en la parla es pronuncia mosenguard, per tant, desconec d'on ve la forma moneguard, que en qualsevol cas s'hauria de dir mosneguard.
     

    tenienteramires

    Senior Member
    Catalan - Occidental
    En la major part de parlars, els pronoms 'mos' (o 'nos') i 'vos' perden la -s final, en la llengua col·loquial, quan van davant dels pronoms febles en/ne, el/lo, la, els/los i les: mo (o no) n'anem, vo n'aneu, dona-mo'n un (o dona-no'n), aneu-vo'n, vo'l donaré, mo'l (o no'l) donaràs, mo (o no) l'has donat, vo l'han fet, vo les portarem, emporteu-vo'ls...

    Però en la llengua formal els pronoms nos/ens ('mos' és una variant col·loquial de 'nos') i vos/us mai perden la -s.
     

    Circunflejo

    Senior Member
    Castellano de Castilla
    En la major part de parlars, els pronoms 'mos' (o 'nos') i 'vos' perden la -s final, en la llengua col·loquial, quan van davant dels pronoms febles en/ne, el/lo, la, els/los i les
    Es a dir, no es una peculiaritat de l'ebrenc/tortosí. Sembla que a Mallorca no es perdre la -s final. Hi ha algun altre parlar on tampoc no es perdre?
     
    Last edited:

    Penyafort

    Senior Member
    Catalan (Catalonia), Spanish (Spain)
    Fet i fet, és com quan diem «anem-nos-en». Jo dic 'nem's-en, però pel Delta i més al sud diuen 'nemon i 'nemon-e(n).
     

    Doraemon-

    Senior Member
    "Spanish - Spain" "Catalan - Valencia"
    La formació no té molt de misteri: també a la majoria del PV és molt típic [no universal] tant el "mos" (-nos/ens) com l'utilització de la forma plena en lloc de la reforçada [davant del verb] (me en lloc de em, nos/mos en lloc de ens, ne en lloc de en , etc.); també s'alterna a les variants del nord la falta de vocal a la conjugació a la manera dels balears (guard en lloc de guarde/guardi). Seria més comú "mos en guarde", però són fenòmens típics, i aquesta seria una forma més o menys comuna entre Castelló i les terres de l'Ebre.
    El tortosí (les terres de l'Ebre i el terç nord de la província de Castelló) al cap i a la fi té moltíssimes característiques de transició principatines-valencianes, i fins i tot algunes balears.

    Sobre la contracció, jo l'explicaria aquí per utilitzar-se com a expressió metalingüística, és a dir, no està emprant l'expresió "moneguard" al seu significat, sino referint-se a l'expresió, cosa que es pot fer, de vegades, juntant-les en una sola paraula: maltequiero / moneguard.
    Com qual parlem de la cosa-en-sí kantiana.
     

    Circunflejo

    Senior Member
    Castellano de Castilla
    Sobre la contracció, jo l'explicaria aquí per utilitzar-se com a expressió metalingüística, és a dir, no està emprant l'expresió "moneguard" al seu significat, sino referint-se a l'expresió, cosa que es pot fer, de vegades, juntant-les en una sola paraula: maltequiero / moneguard.
    Ja, però hauria esperat mosneguard o potser monguard, però, clar, jo no he estudiat català i per això he preguntat.
     
    Last edited:

    Tin

    Senior Member
    Catalan - Majorca / Spanish - Spain
    @Circunflejo, això és un fenomen típic. A Mallorca s'alterna tant "mos n'anam" (pronunciat "mor n'anam") com "mo' n'anam", perdent la S. S'ha de dir, però, que la forma sense S és emprada per les generacions mallorquines més joves, mentre que els més vells conserven la forma amb S.
     
    < Previous | Next >
    Top