Que li [el] bombin!

  • Que li bombin → Que el bombin

    Sí, hi ha un verb bombar i és transitiu. L'expressió és col·loquial o vulgar i es fa servir per mostrar poc respecte o gran indiferència envers algú que fa nosa.
     

    Diccionari de la llengua catalana

    bombar

    4 tr. [LC] que el bombin! Expressió emprada per a engegar algú.

    engegar

    2 3 [LC] engegar algú a passeig (o a dida, o a prendre pel cul, o al botavant, etc.) Treure-se’l del davant de mala manera, especialment amb paraules despectives o violentes.
     
    Last edited:
    Només remarcar que en català no hi ha leísmo aceptado.
    En castellà (que des del seu origen presenta fenòmens de leísmo, laísmo... tots alhora segons les zones, per influència del substrat preromà, a diferència de la resta de llengües llatines) es permet en llengua culta l'ús del pronom d'OI per a l'OD personal masculí singular (Que lo jodan->que le jodan), en català no (ni en francès, ni italià...)
     
    Vols dir que es coneixen prou les llengües preromanes (quines?) per a saber que també confonien l'OD i l'OI?
    sobre tot s'aprecia per l'euskera, però s'especula que les diferències aparegudes ja tempranament entre zones de leísmo y laísmo/loísmo podrien provenir d'altres substrats com el càntabre. Fora de l'euskera no deixa de ser especulació perquè no es coneix el càntabre antic, tot i que sembla coincidir bastant geogràficament.
    No és que "confongueren" OD i OI (els leistas/loistas de fet no els confonen), sinò que els pronoms personals "febles" no van determinats pel cas sinò exclusivament pel gènere (incloent on s'aplica la distinció persona/cosa o animat/inanimat), igual que en anglés: els anglòfons sí diferencien OD i OI, però no al pronom que és igualment him/her en tots dos casos. Que el cas (OD i OI) determine el pronom feble és una característica comuna de les llengües llatines que només es "trenca" en el castellà en les seues zones d'origen, on convivia amb llengües que (al menys l'euskera) no ho fan, o ho fan de manera bastant diferent.
    Al cap i a la fi el castellà era en origen una variant oriental del romanç asturlleonès parlada en terres habitades per bascos i càntabres.
     
    Last edited:
    Back
    Top