Rigut o rist

[jazyk]

Ahir vaig llegir això:
La forma rigut, que és la que s’usa a Catalunya, és una forma més recent que quasi no ha penetrat en els parlars valencians. És una forma més regular, és veritat, però per a la majoria de valencians és una forma estranya. De riure fer rigut ens sona tan estrambòtic i inversemblant com si d’escriure férem 'escrigut', de descriure 'descrigut' o d’inscriure 'inscrigut', que també són formes regulars però inexistents.

Què us sembla l'afirmació damunt? El Gran Diccionari de la Llengua Catalana dóna com únic participi passat la forma rigut? És possible que a València la norma sigui rist i a Catalunya la norma sigui rigut?

Graciès pel vostre interès.

 

[ernest_]

No he sentit mai rist, només rigut.

 

[Samaruc]

Jo recorde, de menut, que quan deia "he rigut" els meus pares em corregien i em deien "no es diu rigut, es diu rist".

La forma "rist" és la tradicional, no sé si arreu del País Valencià, però almenys sí a la comarca de l'Horta. Entre la gent gran sense formació en català (la majoria, per desgràcia) això de "rigut" es considera una incorrecció de l'estil d'aquelles que fan els xiquets quan empren formes regulars allà on caldria fer servir una excepció i no us estranye que fins i tot algú, si us sent dir "rigut", faça conya amb la paraula...

Entre el jovent valencià... diria que això ja no passa. Penseu que l'únic referent televisiu en català que tenim és la TV3 (Canal Nueve... bé, crec que ja el patiu tant a les Baleras com a Catalunya i sabeu que, per allò de les misèries de la política, és un pèssim referent lingüístic) i que a l'escola es fan servir formes bastant convergents, de forma que la gent més jove està molt més exposada al "rigut". De fet, imagine que això de "rist" potser els deu sonar a cosa de vells i no m'estranyaria que algú ho trobés fins i tot no normatiu...

A mí m'agrada particularment la forma "rist". Em sona millor que "rigut" (qüestió evidentment subjectiva i sense més valor) però, probablement, per allò de la convergència dialectal, en un context més o menys formal crec que faria servir "rigut".

Pel que fa a la norma, no n'estic segur, però imagine que l'AVL donarà com a prioritària "rist" (tenen una dèria particularista quasi malaltissa) i admetrà com a també normativa la forma "rigut" i, pel que fa a l'IEC, supose que donarà com a normativa "rigut" i, a molt estirar, admetrà "rist" com a cosa rara dels valencians... I és que, misèries d'aquesta benvolguda i desesperant Bacàvia nostra, es veu que és massa complicat arribar a un acord i que la nostra llengua, que és una i de tots, tinga un ens normatiu únic...

Per cert, Jazyk, això em sona haver-li-ho llegit a Eugeni Reig. És seu?

Au, salut!

 

[jazyk]

Sí, ell ho ha escrit. Ho he vist en InforMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana, que rebo cada dia al meu e-mail.

 

[ampurdan]

Hauré de parar més bé l'orella, perquè no recordo haver sentit cap valencià dir "rist" i crec que me'n recordaria, perquè d'entrada, a no ser que em quedés clar pel context, no crec que l'hagués entès. En tot cas, és una meravella saber que existeix aquesta variant i que segurament també es feia servir per aquí abans.

 

[Penyafort]

Rigut és la forma estàndard clarament general, existent a totes les varietats.

En català occidental, alterna, efectivament, amb rist. El Diccionari Normatiu Valencià recull la forma rist com la preferent en la seva conjugació del verb riure, però assenyala que pot presentar també la forma rigut.

Pel que fa al català oriental, sembla ser que rist és també forma possible en l'alguerès.

La forma ris, que seria el participi fort en català antic, en concomitància amb l'italià riso i el francès ri, figura també com a opció possible per a la varietat balear, segons que indica el paradigma de la flexió dialectal al Diccionari Català-Valencià-Balear.

 

[Doraemon-]

Jo soc valencià i no he sentit mai "rist", sempre "rigut".
Potser són parlars comarcals diferents, però és ni que savia que existia, vaja