Superlatiu de l'adjectiu «greu»

< Previous | Next >

Maurits van den Bosch

Senior Member
Francés, valencià i gallec
Bon dia a tothom,

Em sembla que tots coneixem l'expressió «em sap greu». Però... que també seria correcte dir em sap greuíssim o potser s'hauria de preferir gravíssim? Sempre m'estimí més la primera. Hui a la vesprada, emperò, en redactant un correu electrònic a una amiga barcelonina, el corrector ortogràfic del meu ordinador em va suggerir la segona forma. Que es tractaria de debò d'un error ortogràfic? Potser n'hi ha una diferència d'ús tocant la varietat de català que trií pel meu corrector, oi?

Com cal dir-ho en català de Catalunya? I en altres varietats dialectals?
Gràcies a la bestreta pel vostre ajut.


exemple - I.png
 
  • Maurits van den Bosch

    Senior Member
    Francés, valencià i gallec
    Bon dia. Sí, ja vaig caure en aquesta pàgina web mentre cercava el mot. Encara que em sembla una castellanada... sobretot perquè tinc la impressió que els parlants nadius empren més sovint greuíssim en comptes de gravíssim.

    Voldria saber dels catalanoparlants nadius si greuíssim com a superlatiu del mot greu és més genuí o si potser realment es considera normal la forma gravíssim en el llenguatge col·loquial i escrit ja siga a Catalunya, al País Valencià o a qualsevol altre indret on hom parla la llengua.
     
    Last edited:

    jazyk

    Senior Member
    Brazílie, portugalština
    No sé si es tracta d'una castellanada. Molts adjectius en portuguès, castellà, italià, etc. assumeixen la forma llatina originària (en aquest cas gravissimus, de gravis) al grau superlatiu.

    A internet no es troba l'expressió Em sap greuíssim (excepte en aquesta conversa) i hi ha solament tres casos de em sap gravíssim. Sembla que la seva utilització aquí no és usual.
     
    Last edited:

    Penyafort

    Senior Member
    Catalan (Catalonia), Spanish (Spain)
    Podríem discutir si la grafia hauria de ser a o e, però que la -u recuperi la forma de ve baixa en deixar d'estar en posició final és ben normal: lleu > llevíssim, breu > brevíssim, longeu > longevíssim, tou > tovíssim, suau > suavíssim, etc.

    Pensem que l'evolució natural del llatí GRAVE al català hauria d'haver estat grau i no greu. Ja fos perquè va venir d'un vulgar *GREVE o per evitar l'homofonia amb el grau de GRADU, el cas és que greu esdevingué el mot popular. Però atès que gravíssim podria considerar-se un derivat més culte, és també normal que conservi l'a a la grafia, de la mateixa manera que gravetat, gravidesa, gravitatori, etc.
     

    Xiscomx

    Senior Member
    Español de España y Balear
    Per aquí no empraríem cap dels dos per expressar la mateixa disculpa, al seu lloc diríem:
    —Em sap moltíssim de greu que abans no...

    L'ús de gravíssim el tenim reservat per expressar en grau extrem l'estat d'una malaltia:
    —El seu fill està gravíssim, no sé si en sortirà.
     

    Dymn

    Senior Member
    A internet no es troba l'expressió Em sap greuíssim (excepte en aquesta conversa) i hi ha solament tres casos de em sap gravíssim. Sembla que la seva utilització aquí no és usual.
    Per aquí no empraríem cap dels dos per expressar la mateixa disculpa, al seu lloc diríem:
    —Em sap moltíssim de greu que abans no...

    L'ús de gravíssim el tenim reservat per expressar en grau extrem l'estat d'una malaltia:
    —El seu fill està gravíssim, no sé si en sortirà.
    :thumbsup: O: "la situació és gravíssima". Però en aquest cas concret que planteges seria més natural dir: "em sap molt de greu".
     

    Maurits van den Bosch

    Senior Member
    Francés, valencià i gallec
    Gràcies a tots vosaltres pel vostre ajut!

    El mot greuíssim existeix realment; fins i tot hom el trobarà en els corpus informatitzats, siga del català de Catalunya o del País Valencià, i fins i tot n'hi ha exemples d'ús als motors de recerca de la xàrcia. :thumbsup: Això sí, de fet hi ha més entrades amb el mot gravíssim. :p

    Coneguí gent que gasta l'expressió «em sap greuíssim» en converses informals, però Xiscomx i Dymn tenen molta de raó en recomanar-me emprar «moltíssim de greu» o «molt de greu» en escrivint un missatge: n'hi ha prou de fer-ne una recerca més acurada per mor d'adonar-s'ho.
     
    < Previous | Next >
    Top