Supressió de l'adverbi no després d'un indefinit posat abans del verb (Res et/no et passarà )

gvergara

Senior Member
Español
Hola:

Acabo de llegir en el diccionari Alcover que quan un pròxim indefinit com ara res va abans del verb, no se sol emprar l'adverbi no en la llengua parlada. Es diu que el seu ús pertany més aviat a la llengua escrita. Voldria confirmar això, sisplau. Sona molt formal emprar-lo en la parla quotidiana? Gràcies per endavant,

Gonzal·lo
 
  • Elxenc

    Senior Member
    català/valencià-castellano
    No sé si he comprès bé la demanda. Vols dir que la frase: res no et passarà; és purament literària? El seu ús, trobe jo, és d'allò més habitual: "No et passarà res" o "res no et passarà". La que crec que no resulta habitual, si no ho he entès malament, seria: "res et passaria". Per a mi resta coixa, li'n manca quelcom més: "res et passaria si feres els deures quan pertoca"; àdhuc amb aquesta frase, que si es pot sentir pel carrer, a mi em sonaria millor (idiomàtica?) amb el "no " intrercalat: "res no et passaria si feres els deures..." Per més voltes que li pegue a mi sempre me n'ix (me'n surt) natural el no, siga a l'inici o intercalat.

    Salutacions
     

    Doraemon-

    Senior Member
    "Spanish - Spain" "Catalan - Valencia"
    Crec que l'Alcover simplement està fent aquí una descripció del que es fa en certs parlars orals, no està dient que en el llenguatge no oral "no calgui" utilitzar-ho. En alguns llocs probablement no diguin aquest "no", i en altres llocs també diem "vine pacasí (cap ací)", però no per això ho hem de considerar vàlid.
    Per a mi CAL possar aquest "no", tant a la forma escrita com a l'oral. És evident que el català té molts parlars diferents, i que no tots poden encaixar en una norma estricta i comuna, i s'ha de ser comprensiu, inclusiu i respetuós amb totes les variants, però també hem de saber dir que encara que alguna cosa sigui habitual, pot ser incorrecta (o "no normativa", per a no ofendre ningú), especialment quan afecta a l'estructura més profunda del llenguatge, com és menjar-se paraules senceres i canviar l'estructura i el sentit de la negació. Això no està renyit amb el fet de descriure de forma fidel els diferents parlars per part de la lingüística descriptiva.
     
    < Previous | Next >
    Top