té, ten, tingues (imperatiu)
- Thread starter wmmoose
- Start date
Té s'utilitza sobretot quan dones quelcom a algú, com "here you are" en anglès. "Té, el regal que demanaves.". Tingues es fa servir en la resta d'ocasions. Tingues en compte que la s cau amb un pronom darrere: tingue-ho en compte. Bé, la normativa admet totes dues formes però aquesta que dic és la més habitual. Tot això fent referència al català central.
Ten no ho he sentit mai, el que he sentit i llegit per part de valencians és sobretot tin.
Ten no ho he sentit mai, el que he sentit i llegit per part de valencians és sobretot tin.
Bon dia, quasi vespre, està fent-se fosc. Jo com a valencià de l'Horta Nord habitualment use la forma "tin" quan done alguna cosa; a voltes dic "tingues" si la resposta és curta. També he sentit usar, jo no ho faig fins ara, la forma "Jas",com adés han dit Xiscomx, molt usat per les comarques de la Ribera Alta i Baixa del País Valencià. He cercat al DCVB les flexions dialectals del tenir/tindre i la forma "té" la dóna per a tots els dialectes (oriental, occidental, pirenaici, balear) llevat del valencià, però compartint amb d'altres formes: a l'oriental: 2ª: té, ten ,tin, tingues, tingui; per a l'occidental dóna:2ª: té, tin, tingos; per al balear: 2ª: té, ten. Curiosament per al valencià només en dóna : 2ª: tin; no hi apareix " tingues" que és poc usat, però si n'és utilitzat de vegades. El dicc. normatiu valencià si que arreplega les dues formes: tin/tingues.
Les dialèctiques del català són molt variades, jo tinc la Nord-Occidental Lleidatana que seria una forma general, però en veritat estic mostrant interès per altres dialèctiques del meu idioma.
Val a dir que l'imperatiu del verb tenir hom conjuga de la següent manera, segons la meva opinió.
Mode imperatiu (Dialèctica General)
(tu) ten, té, tingues
(vostè) tingui
(nosaltres) tinguem
(vosaltres) teniu
(vostès) tinguin
Jo les variants que utilitzo normalment són les de la dialèctica general.
Val a dir que l'imperatiu del verb tenir hom conjuga de la següent manera, segons la meva opinió.
Mode imperatiu (Dialèctica General)
(tu) ten, té, tingues
(vostè) tingui
(nosaltres) tinguem
(vosaltres) teniu
(vostès) tinguin
Jo les variants que utilitzo normalment són les de la dialèctica general.
Last edited:
Jo (lleidatà) faig servir:
Tingos és com tingues o tinguis però és percebut com a molt col·loquial o vulgar. Jo rarament ho faig servir, però existeix, sobretot en registres molt col·loquials. Tanmateix, crec que fins i tot en aquest context es fa servir més com a subjuntiu que com a imperatiu.
Ten no em sona ni tan sols haver-ho sentit mai.
- Té com a frase. —Me deixes un llapis? —Té.
- Tingues dins una frase. Tingues cura. Tingues-ho en compte.
- Tin per a amdòs usos (més rarament per al primer). —Me deixes un llapis? —Tin. Tin cura. Tin-ho en compte.
Tingos és com tingues o tinguis però és percebut com a molt col·loquial o vulgar. Jo rarament ho faig servir, però existeix, sobretot en registres molt col·loquials. Tanmateix, crec que fins i tot en aquest context es fa servir més com a subjuntiu que com a imperatiu.
Ten no em sona ni tan sols haver-ho sentit mai.
Es pot dir "té", "ten" o "tingues", també hi ha la variant "tin" en català occidental. Totes quatre són igualment correctes, tot i que la forma recomanada és "té".
"Jas" s'usa per a donar-li quelcom a una persona i "jau" quan se li dona a més d'una persona. Són formes antigues del verb haver que encara viuen a molts llocs, especialment a València i les Balears. Són perfectament normatives i, personalment, són les que dic sempre.
@wmmoose A mi m'agrada més escriure-ho "hi has" i "hi hagueu", que és com ho diem al meu poble i que trobo que té més sentit que "jas" i "jau", perquè permet que es veja clarament l'ús del verb "haure/heure" (en veritat, "hi has" és del verb "haver", que es pot gastar com a sinònim d'"haure") i em recorda molt a "heus ací".
Jo preferisc escriure "jas"; acabarem si no com els anglesos escrivint una cosa i dient una altra. Si es pronuncia amb J, millor escriure-ho amb J, tot i que vinga etimològicament de "hi has" (="ací tens"). Està bé mantenir certa ortografia etimològica (mantenir lletra h, q i demés), però també es deu mantenir certa correlació oral-escrit.
Tota la raó, ho hem d'escriure com ho pronunciem, però al Maestrat ho pronunciem "hi has" i "hi hagueu" (forma normativa de l'imperatiu de "haure/heure")