Em sembla que el Termcat ha optat per la "solució fàcil".
Crec que la primera cosa que cal fer, abans de simplement adoptar un mot que no trobem a cap altra llengua romànica tret del castellà, és pensar en quin moble volem dir. Perquè si es tracta d'una mena de taula arrambada a la paret, tenim
consola. Si és un moble de calaixos, tenim
calaixera. Si no deixa de ser un armari petit, amb portes, continua sent un armari, un
armariet, si voleu. Si té calaixos i portes i s'assembla als destinats a la vaixella dels menjadors, hom pot dir-ne
aparador,
bufet, o una de ben preciosa i antiga,
tinell. El fet que algunes d'aquestes paraules les usem per a altres coses no vol dir res, si som conscients del context i a més afegim
de l'entrada o
del rebedor.
No tinc cap problema en que els diccionaris acabin acceptant
taquilló si realment considerem que fa referència a un tipus de moble pel qual no tenim cap paraula. Però diria que en podem prescindir perfectament fent servir el que més escaigui dels que he esmentat -i d'altres més que hi deu haver, potser més adients-, sense haver de recórrer tothora a un calc diglòssic. I si no ens cal filar tan prim, n'hi ha prou amb dir, com ja s'ha suggerit, el
moble de l'entrada. (Penseu, per acabar-ho d'adobar, que el mot deriva d'un altre que ja va ser motiu de grans debats en català, la tan debatuda
taquilla 
)