treguem, tregueu/traguem, tragueu

[wmmoose]

Hola,

He vist distintes conjugacions de la primera i segona persona del verb treure al subjuntiu en diversos llibres o pàgines web:
tregui, treguis, tregui, treguem/traguem, tregueu/tragueu, treguin.

Quina diferència hi ha entre aquestes formes? Una és més "correcta" que l'altre o és una distinció regional o de freqüència d'ús?

 

[Xiscomx]

Cal recordar que l'infinitiu té dues formes: treure i traure; per tant hi ha un femer de variants per cada temps; just del subjuntiu en conec més de quaranta:

També cal observar que la 1a i 2a persona del plural del present de subjuntiu (i d'altres) just es conjuguen amb la forma traure:

(amb color blau les formes emprades a Mallorca)
singular
1a: tregui, trèguiga, tregra; traga, tragui, traiga.
2a: treguis, trèguigues, tregues; traguis, tragues, traigues.
3a: tregui, trèguiga, trega, tregue, tregues; tragui, traga, trague, traigue.
plural
1a: traguem, tragam, traiem, traem, traiguem, traigam, traguéssem.
2a: tragueu, traigueu, traieu, traeu, traiguen, traguésseu, tragau, traigau, tragueu.
3a: treguin, trèguiguen, treguen; traguin, traguen, traiguen.

 

[Dymn]

No sé d'on has tret aquesta conjugació, és sempre traguem, tragueu. Totes les formes del verb treure amb l'arrel àtona s'escriuen amb a. El mateix passa amb el verb néixer (nasquem, nasqueu...). En valencià, totes les formes, fins i tot en posició tònica, d'aquests dos verbs es fan amb a (traure, nàixer...).

 

[kotosquito]

Cal recordar que l'infinitiu té dues formes: treure i traure; per tant hi ha un femer de variants per cada temps; just del subjuntiu en conec més de quaranta:

També cal observar que la 1a i 2a persona del plural del present de subjuntiu (i d'altres) just es conjuguen amb la forma traure:

(amb color blau les formes emprades a Mallorca)
singular
1a: tregui, trèguiga, tregra; traga, tragui, traiga.
2a: treguis, trèguigues, tregues; traguis, tragues, traigues.
3a: tregui, trèguiga, trega, tregue, tregues; tragui, traga, trague, traigue.
plural
1a: traguem, tragam, traiem, traem, traiguem, traigam, traguéssem.
2a: tragueu, traigueu, traieu, traeu, traiguen, traguésseu, tragau, traigau, tragueu.
3a: treguin, trèguiguen, treguen; traguin, traguen, traiguen.

Allucinant! Son alguns d'aquestes conjugacions del passat?--traguésseu, etc.?

 

[Elxenc]

Allucinant! Son alguns d'aquestes conjugacions del passat?--traguésseu, etc.?

En absolut. En són les formes vives entre gran part dels valencians, que usem trAure. El diccionari normatiu valencià diu:
imperfet de subjuntiu
traguera/tragués
tragueres/traguesses
traguera/tragués
traguérem/traguéssem
traguéreu/traguésseu
tragueren/traguessen

Repassant el dicc. Alcover -Moll la forma traguésseu també la dóna per la resta de l'occidental i per al balear

 

[kotosquito]

En absolut. En són les formes vives entre gran part dels valencians, que usem trAure. El diccionari normatiu valencià diu:
imperfet de subjuntiu
traguera/tragués
tragueres/traguesses
traguera/tragués
traguérem/traguéssem
traguéreu/traguésseu
tragueren/traguessen

Repassant el dicc. Alcover -Moll la forma traguésseu també la dóna per la resta de l'occidental i per al balear

Molt amable. Mil gracies a vostè.

Doncs "Volia que el meu germà em traguera/tragués al meu abric al estadi de fútbol, perque feia fred."--es correcte?

 

[kotosquito]

Cal recordar que l'infinitiu té dues formes: treure i traure; per tant hi ha un femer de variants per cada temps; just del subjuntiu en conec més de quaranta:

També cal observar que la 1a i 2a persona del plural del present de subjuntiu (i d'altres) just es conjuguen amb la forma traure:

(amb color blau les formes emprades a Mallorca)
singular
1a: tregui, trèguiga, tregra; traga, tragui, traiga.
2a: treguis, trèguigues, tregues; traguis, tragues, traigues.
3a: tregui, trèguiga, trega, tregue, tregues; tragui, traga, trague, traigue.
plural
1a: traguem, tragam, traiem, traem, traiguem, traigam, traguéssem.
2a: tragueu, traigueu, traieu, traeu, traiguen, traguésseu, tragau, traigau, tragueu.
3a: treguin, trèguiguen, treguen; traguin, traguen, traiguen.

..M'alucinen molt les de trèguiga, etc.

 

[tenienteramires]

La forma original és "traure", "treure" n'és una variant moderna i, en este verb, quan la vocal e és àtona (ço és, no es pronuncia accentuada) s'escriu i es pronuncia amb a: jo trec, nosaltres traiem/traem.