turma

ManPaisa

Banned
AmE (New England) / español (Colombia)
En un hilo del Sólo Español hemos estado hablando sobre el término turma, que según el DRAE equivale a testículo, y estamos llegando a la hipótesis de que podría ser un vocablo prestado del catalán.

¿Alguien conoce la etimología? No entendemos cómo un término que en latín significaba escuadrón de caballeros llegó a significar testículo en castellano.

A lo mejor sus conocimientos del catalán consigan explicárnoslo.

Gracias anticipadas.

PD - Respuestas bienvenidas en catalán, castellano o inglés.
 
  • Y volvemos a encontrarnos con la posibilidad de que tenga que ver con "tormo". Adjunto la única palabra (turmell-tobillo) que he encontrado con alguna relación familiar con "turma":

    TURMELL m.
    Protuberància corresponent a les extremitats inferiors del peroné i de la tíbia, en el lloc on la cama s'ajunta amb el peu; cast. tobillo. Alcuns seran en sudor tro al turmeyl dels peus, Llull Gentil 259. a) per ext., Turmell de la mà: l'os molt sortit, en el braó (Vilafr. del P.).
    Turmell: topon., muntanya situada prop de Morella.
    Var. form.: turnell; turumell (Eximplis, ii, 96).
    Fon.: tuɾméʎ (or., occ., val., bal.); toɾméʎ (Gandesa, Llucena); tuɾnéʎ (Borredà, Bagà, Pradell d'Urgell, L'Alcora, Maó); toɾnéʎ (Tremp).
    Refr.
    —«Té es mal en es clotell, i li curen es turmell»: es diu referint-se a una cosa que es fa en discordància amb allò a què s'aplica (Men.).
    Intens.:—a) Augm.: turmellàs.—b) Dim.: turmellet.—c) Pejor.: turmellot.
    Etim.: derivat diminutiu (amb el sufix -ell) del radical torm- o turm- que significa ‘turó, elevació’ (V. tormo). Segons García de Diego Dicc. 6898, del llatí *tubĕrĕllu, dim. de tuber ‘bony’, però no sembla tan probable com l'etimologia *turmĕllu. La forma turnell és efecte d'una contaminació analògica de tornar, ‘girar’.
     
    En un hilo del Sólo Español hemos estado hablando sobre el término turma, que según el DRAE equivale a testículo, y estamos llegando a la hipótesis de que podría ser un vocablo prestado del catalán.

    ¿Alguien conoce la etimología? No entendemos cómo un término que en latín significaba escuadrón de caballeros llegó a significar testículo en castellano.
    Quizá ambas definiciones DLE y DCVB arrojen algo de luz a vuestra inquietud: el DLE solo da una etimología y el DCVB dos.

    DLE.
    turma. Del lat. turma 'tropa', 'batallón'.
    1. f. testículo.

    turma de tierra
    1. f. criadilla de tierra.

    DCVB.
    1. TURMA f. ant.
    || 1. Esquadró compost de trenta homes a cavall. Lo nat serà senyor de cavellaria e duch de turmes batellaroses, Tresbéns Astrol., c. 46. Turma o squadra de gent d'armes: Turma est certus numerus equitum quam triginta milites faciunt, Esteve Eleg. s 6 vo.
    || 2. Multitud, turba. Lo caualler... a manera de leó famolent romp aquella turma de gent, Curial, ii, 51.
    Etim.: pres del llatí turma, mat. sign.

    2. TURMA f.
    || 1. Tumor, bony o inflor (Torra Dicc.).
    || 2. Testicle de xai, de bou, etc. (Gir., Vic, Tarr., Val.); cast. criadilla. Turma o collons: Testis, coleus: Turma o cojones, Nebrija Dict. Ab almorsàs | e berenàs, | turmes, rasoles | e leteroles, Spill 5235.
    || 3. Bolet voluminós i molt rodó, de l'espècie Bovista gigantea (País Valencià). De les turmes nos ne havem fetes cercar, e'n fem cercar de present, doc. a. 1391 (Roca Medic. 114).
    Fon.: túɾmə (Gir., Vic, Tarr.); túɾma (Val.); túɾβə (Llofriu).
    Etim.: incerta; probablement d'un radical pre-romà turm-, que expressaria la idea de ‘inflor’ (Corominas DECast, s. v. tormo).
     
    També soc de l'opinió que la turma en el sentit d'inflor, testicle o bolet no té res a veure amb la turma llatina. Crec que el DRAE no l'encerta a l'hora de d'atorgar-li aquesta etimologia.

    Corominas suggereix un origen preromànic, possiblement més celta que no ibèric, per semblar relacionat amb l'arrel indoeuropea *tum- "inflar-se" que veiem al llatí tumulus i tumor, per exemple. De ser així, jo el que no acabo de veure clar és la presència de l'erra.
     
    Back
    Top