La forma reduïda (posterior al verb) es forma a partir de la forma plena, no de la forma reforçada, que és l'anterior al verb. Si darrere del verb s'utilitza la forma plena amb guionet: Donar-me, donar-la donar-nos, donar-vos, quan el verb termina en vocal s'ha perdut la vocal del pronom, quan la fonètica ho permeteix i no crea confusió de gènere: veure'm, veure-la, veure'ns, veure-vos.
En qualsevol cas darrere del verb la forma és la plena o la forma plena sense vocal que dóna lloc a la reduïda, no es produeix la inversió de lloc de la vocal amb la consonant que només es produeix abans del verb, a la forma reforçada (el veig, et veig, us veig, ens veu...)
No sé per tant per quina raó a la forma reduïda, la que va darrere del verb, deuria haver-hi mai cap forma invertida (reforçada), ni per tant cap "-us". O desapareix la vocal si ens la podem "menjar", o es manté la plena, però no es fa mai cap inversió.
Tampoc no l'he sentit dir mai així, ni al PV ni al principat, però no conec totes les comarques ni tots els parlars, clar, i no puc dir que no es digui. I aquesta és la raó principal més que cap altra de que el català normatiu no l'accepti: que no és el que es diu. Absolutament sempre he escoltat "veure-vos".
En "coneixe'ns" el que hi ha és el mateix fenòmen que hi va haver amb els verbs que sí acaben en vocal, tot i que s'ha produït més tard històricament i només on la -r s'ha perdut a l'oral.
No té cap misteri aquesta evolució, tot i que als que sí pronunciem les erres finals com al PV ens pugui semblar una bestiessa. No és la forma normativa, però sí té molta lògica diacrònica, evidentment que la té.
